Bàsquet Lluïsos de Gràcia

Sènior Femení

2011-03-30T15:54:00.002+02:00

Bon dia misters i junta!!!

Ja es va apropant el final de temporada i, com cada any, hi ha equips que es comencen a jugar les opcions de pujar de categoria o jugar unes fases pel campionat de la categoria.

Donçs bé, aquest dissabte a les 20:00 el nostre Sènior Femení (tercer classificat) es juga contra el U.E. Mataró (segon classificat) bona part de les opcions de quedar entre els dos primers i aconseguir fer les fases per ascendir a COPA CATALUNYA!!!!

Parleu amb els vostres jugadors, mares, pares,...perquè vinguin a animar-les, les nostres noies es mereixen un camp ple per ajudar-les a aconseguir-ho!!!

Som-hi!! 1,2,3, Lluïsos!!!

Crisis

2009-09-27T13:01:00.002+02:00

No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo.

La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos.

La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura.

Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar 'superado'.

Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.

La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia.

El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.

Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos.

Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.

Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.

En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla.

ALBERT EINSTEIN

Conclusions finals de temporada

2009-06-07T23:36:00.002+02:00

A tots els entrenadors Temp. 2008 -09

La temporada 2008-09 s’ha pràcticament acabat. Es moment de fer-ne el balanç tècnic tranquil i reposat, necessari per començar a preparar la temporada vinent.

En una entitat on tenim 18 equips més l’Escola, les temporades són , i és fan, molt llargues. Activitats com per exemple el Campus de Setmana Santa , afegeixen encara un “ més “ d’atenció i de feina al treball normal del curs. Es fa però, amb molt de gust i amb la confiança que any rere any aquest Campus s’espera amb renovades ganes i il·lusió per part de tots els participants. L ’assistència de més de 100 jugadors i jugadores aquest any n’és un bon exemple.

Directament al punt. Podem estar legítimament satisfets d’aquesta temporada 2008-09. Més enllà de l’èxit esportiu d’alguns dels nostres equips amb resultats que ens han permès en alguns casos pujar de categoria i en altres arribar ben lluny en els respectius campionats, jugant fases finals i inclús partits finals dels nostres nivells, el que realment compta és la satisfacció que els nostres entrenadors poden orgullosament sentir d’una feina ben feta, seria, responsable , compromesa i desenvolupada amb molta il·lusió i entusiasme.

Són molts els partits que s’han jugat molt bé, en alguns casos m’atreviria a dir brillantment jugats, però cada partit té al darrere un enorme esforç de tota una setmana d’entrenaments durs, intensos, que s’han de combinar amb escoles, universitats, feines, famílies, lesions, mals humors, inclemències meteorològiques, etc etc. I això és així durant 9 llargs mesos i això és així temporada rera temporada.

El balanç és més creïble quan més equilibrat. Ni m’agraden els eterns insatisfets, normalment uns frustrats que no han aconseguit ni aconseguiran mai res, ni tampoc els que es pensen que per guanyar un partit ja som campions del món. Tenim la sort que els nostres entrenadors es caracteritzen per tenir un raonable sentit comú i un correcte saber estar en tot moment. Fugint de les excessives eufòries, però també dels pessimismes crònics.

Hem de disfrutar amb el que fem. Es la millor manera d’aconseguir els objectius desitjats. Treballant de manera seriosa, responsable, compromesos amb l’entitat, sent valents, ambiciosos, respectuosos amb tothom, començant pels propis jugadors, escoltant tothom , però tenint clars els criteris propis. Saber reconèixer i corregir errors positivament i amb elegància ens farà més grans. En dos paraules : Educació i esport.

Aquest reconeixement de la bona feina feta aquesta temporada implica una nova i superior responsabilitat de cara l’any vinent. Quant més anem creixent en tots sentits , més alt serà també el nivell d’exigència requerit.

Insistir en aquest comentari, en la necessària autocrítica que tots plegats hem de fer per ser capaços de millorar els aspectes on encara fallem, tant esportivament com en organització i comunicació. No hem de repetir errors any rere any

Hem de tenir clar que la nostra feina , les nostres decisions, no estan sotmeses ni pendents al recull d’uns resultats immediats, que si arriben ens n’alegrem molt, sinó a una projecció més al mig i al llarg termini.

Es en aquest sentit que novament us vull felicitar pel treball d’aquesta temporada i encoratjar-vos per tornar, desprès d’unes merescudes vacances, el vinent mes de setembre amb més força, ganes i il·lusió per començar una nova temporada on tornarem a començar de zero i on tota la vostra energia, coneixements i entusiasme seran necessàris per continuar tirant el Bàsquet de Lluïsos endavant.

Afectuosament

Josep Mª Rofes

Mark Price Basketball Academy

2009-04-13T15:13:00.004+02:00

Aviat arribarà el final de temporada i com cada any, tindrem entre dos i tres setmanes o més per treballar entre setmana. Que podem treballar? Aquesta pregunta potser queda al marge d'una resposta genèrica o general per tots els equips i categories, però us proposo que us informeu sobre la MARK PRICE BASKETBALL ACADEMY.

Mark Price va ser un jugador mític dels Clevaland Cavaliers, un dels millors bases però que no va tenir sort amb les lesions. Tot i així va participar en 4 all-stars i les seves estadístiques el defineixen com un excel·lent tirador. Durant la seva carrera va mantenir un 40% en tirs de tres i el 90% en tirs lliures. Ara, es manté lligat al món del bàsquet com entrenador assesor especializat en el llençament (actualment a Memphis) i mitjançant l'acadèmia pensada per rentabilitzar l'off-season de jugadors professionals.

Si entrem a l'enllaç proposat, podreu observar que proposa un treball de base, de millora dels temps d'execució i depuració de la tècnica, mitjançant el laboratori de llençament.

http://www.markpricebasketball.com/training.html

Espero que us serveixi d'inspiració per al mes de JUNY!

Lo tuyo es puro teatro...

2009-03-22T22:37:00.004+01:00

Perdoneu pel retard, pero es que se'm acumula la feina. Avui collita pròpia sobre un tema poc important però que el seu domini genera grans oportunitats.

Cert dia, algú va dir que "bàsquet als Estats Units, teatre a Barcelona". Algú altre també va deixar anar lo de "esto es teatro del bueno" per definir l'actuació d'un jugador de fútbol en uns quarts de final de la Champions o algo així. Però la interpretació pot ser una arma eficaç per desequilibrar marcadors, una habilitat que ens aporti més marge d'acció. Un dia, algun crack que tenim per Lluïsos em va racomanar un dels llibres més llegits de la història i que encara ara, després de no se quants mil·lenis després d'escribir-se, segueix sent una obra bàsica en moltes ciències del comportament i d'èxit empresarial. L'autor destaca durant gran part de l'obra que dintre de la batalla has de fer pensar al teu oponent que faràs una cosa, quan realment vols fer la oposada. I tanta raò que tenia! En el bàsquet passa el mateix, si vull passar per dalt, finto el passe picat, si vull quedar-me sòl sota l'aro, dòno l'esquena a la pilota, si vull aprofitar un bloc cec per aprofitar la jugada de fons, faig com si vulgués rebre obert per llançar des de fora, si vull anticipar-me a la passada, dòno espai...

...en resum, que moltes vegades, la velocitat de cames o de mans no es suficient i apliquem una certa incertesa als nostres moviments que permetin fer-nos jugadors imprevisibles, indefensables. Per aconseguir un cert grau en aquesta habilitat, el jugador ha d'enganyar a l'oponent utilitzant tot el cos. Moltes vegades ens trobem que si demanem una finta de llançament, els jugadors es limiten a aixecar mínimament la pilota uns 5 centímetres sense ni tan sols mirar l'aro. Una finta de tiro necessita la posició flexionada, la col·locació correcte dels braços i la mirada centrada a la cistella.

Així doncs, potser caldria pujar a la pista algún dia alguna persona de la secció de teatre perquè ens donés un parell de consells...

David
"dedicat al Rafa que aguanta els meus deliris basquetbolístics"

Comunicación

2009-03-08T11:10:00.001+01:00

Cuando explicamos algo en un entrenamiento, o cuando damos una instrucción en un partido, ¿somos capaces de hacernos entender? Muchas veces vemos cómo insistimos una y otra vez en algunos aspectos, y los jugadores “no nos hacen caso” (estos jugadores… que no hacen ni caso… pues normal que no salgan las cosas!). Quizás es que la manera de expresarnos no permite a los jugadores entender lo que le decimos, porque nuestra manera de ver las cosas es muy distinta, y ellos no dominan los conceptos de la misma manera que nosotros.

Un día durante esta temporada, me pregunté ¿Y mis jugadoras ya me entienden cuando yo hablo? ¿Me explico bien? Creo que es muy importante. Me preguntaba también si todas mis jugadoras entendían bien conceptos como lado fuerte y lado débil, invertir el balón, o balance defensivo. Eran cosas que había repetido numerosas veces en las últimas semanas, pero sospechaba que podía llevarme alguna sorpresa.
Cuando nosotros preparamos un ejercicio planteamos uno o dos objetivos principalmente, y tenemos que conseguir que los jugadores los entiendan. De alguna manera, podría decirse que no se trata de explicarlos, sino de conseguir que nos los entiendan (contarlo de una manera que nuestros jugadores nos entiendan, que debe ser totalmente distinta a cómo yo se la cuento a otro entrenador cuando le explico lo que yo quería hacer con este ejercicio).
La conclusión que yo mismo me saqué después de pensar todo esto es que si las jugadoras “no saben”, no entienden o no hacen algo correctamente es que yo no les explico bien, y que si las jugadoras no juegan con ganas no es que les falta motivación, sino que soy yo el que no sabe motivarles. Desde entonces intento poner menos excusas (es que hoy no estaban con ganas, es que no escuchan, es que…) y buscar soluciones en mí.

L'Hèctor us pot explicar qui ha escrit això...

CAUSAS QUE PRODUCEN EL ESTANCAMIENTO TECNICO DE UN JUGADOR:

2009-02-25T19:32:00.003+01:00

Hola a tots!

Avui penjo un article que ens arriba des de León, gràcies a l'Hèctor. Realment m'en ha fet arribar un munt d'articles, llàstima que no m'els fès arribar uns dies abans. De totes maneres, aniré desglossant poc a poc el que m'ha fet arribar. Per començar, un tema molt interessant, L'ESTANCAMENT tècnic. Aquí pot ser s'hi reflexa una opiniò única sobre les causes, però a Lluïsos en recordo un parell i crec que aquestes premisses no van tan desencaminades. A tots ens pot servir per tractar de millorar, sobretot als punts 5 i 6. Deixo obert als sempre desitjables i interessants comentaris de tots vosaltres...

Gràcies a l'Hèctor per la teva col·laboració...

David

Malos resultados: estrés
Trabajo en malas condiciones: instalaciones y/o material
Falta de nivel del resto de compañeros: adaptarse al nivel del resto.
Falta de nivel del entrenador
Mala información que reciben los jugadores por parte del entrenador: han de entender lo que les explicamos. Enseñar, explicar el por qué. Lenguaje lo más claro posible. Querer copiar de otros niveles superiores para aplicarlo al nuestro es negativo.
Correcciones: claras. Si influye a todo el grupo debemos parar y explicar. Si influye a solo un jugador debemos realizar la explicación de forma individual. Podemos realizar la corrección al finalizar el ejercicio para no para el ritmo.
Tiempo entrenando al mismo grupo: más de uno: bueno; más de 3 no bueno. Debemos dejar evolucionar al entrenador y a los jugadores. Misma forma de corregir y de hacer las cosas provocan estancamiento.

LOQUILLO i AITO

2009-02-17T22:47:00.006+01:00

Hola a tothom. Avui us deixo amb el comentari realitzat a per a publicar en aquest blog d'en Adrià Casas, entrenador d'un dels minis femenins de Lluïsos, al qual agraeixo haver sigut el primer col·laborador esporàdic (només si ell vol) del blog dels entrenadors de Lluïsos. Recordeu que el blog està obert a tothom qui vulgui participar.

David

Aquí us deixo un article de José María Sanz on apart d’alabar a l’Aito amb motius prou contundents ens explica una mica la seva trajectòria.

La trajectòria del Loquillo és un gran exemple de que el bàsquet es pot utilitzar com a excusa per fer millorar les persones com a tals i per ensenyar valors bàsics en la convivència en societat. Aquesta crec que hauria de ser, i és, una de les principals fites de tots els entrenadors que, com nosaltres, ens dediquem a això per gust i no per professió.

El link que hi ha al final, us condueix a l’últim videoclip de Loquillo on surt fent una pachanga amb jugadors com Epi, Nacho Solozábal o Jiménez.

Jugadors, tots ells, amb els que va compartir equip o classe o com a mínim va conèixer abans de que fossin ningú en el món del bàsquet i perquè no dir-ho, tots ells medallistes als Jocs Olímpics de LA 84.

A.C.M.

Aíto, nobleza obliga

A falta de pocos segundos para que la Penya se convierta en el nuevo campeón de la Copa del Rey 2008 el realizador de tv busca desesperadamente a su entrenador Aíto García Reneses, como si esperara lo imposible: saltos de alegría, aspavientos de emoción incontrolada… ¡que poco le conocen!. Él, hermético, en tensión, sabe que ha vuelto a dar una lección de baloncesto y de vida, solo un leve rictus recorre su rostro dibujando en su cara la sonrisa del ganador.
En otros tiempos; Juanito Jiménez, entrenador de juveniles del colegio Alpe, tuvo un momento de debilidad al ficharme para el júnior del Cotonificio de Badalona en la temporada 77-78. Yo era un joven jugador con aspiraciones que había dejado su impronta en el CD Layetano y en una concentración de promesas que servía de cantera para los equipos grandes, la “Operación Altura”. El primer equipo, con él de entrenador, estaba formado por los míticos Joaquín Costa, A.Cuesta, Javier Mendiburu, Jack Shoreder, H.Perotas, T. Amtmetller y un jovencísimo Pera Vila y lograría aquel año la cuarta posición en la Liga y una plaza en la Copa Korac, toda una hazaña para un equipo con tan poco presupuesto. Entrenaban dos veces al día algo inaudito en aquel momento, pronto me uní a ellos; por las mañanas con el primer equipo y con el júnior por las noches.

Aíto guardaba las distancias creando una situación de ansiedad en mi, tenia ideas nuevas sobre el baloncesto que venían del otro lado del Atlántico como la técnica del salta y cambia, creó una defensa de ayudas que poco después adaptarían el resto de los equipos. Al tiempo hizo su aparición un chaval recién llegado de Carmona que respondía por Andrés Jiménez y que nada mas verme exclamó; “¿y tu de que vas vestío?”

Jiménez era la apuesta personal de AITO, un jugador con la altura de un pívot que podía jugar de tres, ya entonces Aito rompía esquemas.

Yo seguía a lo mío, pasé de jugar de poste bajo a entrenar como base alto, una idea que desarrolló posteriormente con otros jugadores y francamente, con mejor resultado que conmigo.

Durante el tiempo que pasé con él y con Juanito Jiménez me forjé como persona y recibí la mejor educación que un adolescente puede recibir; la que tiene que ver con los valores de la vida, sobre todo aprendí una cosa; a creer en mi, a tener confianza y trabajar con disciplina.

En estos últimos treinta años he seguido su trayectoria, nombres como Montero, Villacampa , A.Jimenez , R. Jofresa ,Pau Gasol, “la bomba” Navarro o Rudy Fernández saben de su dedicación a la cantera. En un momento en que el baloncesto parece de otra galaxia comparado con los tiempos del COTO, todavía tiene la valentía de proteger a un joven Ricky Rubio de la fama, asegurando en una entrevista la importancia de su formación como persona. Aíto es pura actitud; vive el basket las 24 horas del día y a pesar de estar de vuelta de todo se sigue reinventando y planteando nuevos retos y buscando perlas, jugadores únicos, grandes estrellas.

..y es que al final todos somos unos veteranos pero que aún damos guerra..!!

I feel devotion

2009-02-13T13:30:00.001+01:00

Avui deixaré de banda el meu cantó més tècnic i em pronunciaré des del punt de vista de l’afeccionat al bàsquet. Potser no hi trobeu raó de ser a aquest article, però recordem que el que mou el bàsquet és la seva popularitat, si s’hi troben diners per patrocinar i fomentar la pràctica d’aquest esport, és gràcies al seu seguiment per televisió i per l’assistència de públic als partits professionals. Davant d’aquesta veritat tant absoluta, us he de dir que ahir no vaig poder anar a veure el partit que el Regal Barça va jugar contra l’Alba de Berlín, degut a que tenia entrenament a Pau Casals. Això tant si fa, el Top 16 de la Eurolliga és la competició de lligueta més espectacular que hi ha al Món. Sens dubte, des de la jornada 1 cada partit compta i un mal partit et pot deixar fora de tota possibilitat d’arribar a la Final 4. I això els equips ho saben. Ahir al Palau es va veure com un equip amb tant de talent com és el Barça, va haver de recórrer a la feina ben feta i a la intensitat defensiva per vèncer un molt difícil rival. El Madrid va sotmetre al Maccabi per una diferència important que pot ser clau per les aspiracions de l’equip israelià, mentre que el Tau Cerámica de Vitòria feia una altra demostració de força derrotant a l’Armani Jeans de Milà. El Montepaschi de Siena va trencar la imbatibilitat en el Top 16 de l’actual campió en un grup marcat per la primera jornada, l’Unicaja va tornar a perdre en un grup boig, ja que el Panathinaikos lidera sense derrotes després de quedar tercer de la fase anterior. Tot i així, excepte els equips que encara no han guanyat, tots aspiren a tot, i la pròxima jornada és importantíssima i interessantíssima.

Si comparem amb altres esdeveniments, el Top 16 és dels més emocionants que es poden trobar al panorama mundial. El futbol pot ser entretingut i emocionant partit a partit, però en cap moment presenta moments entre partit i partit com és l’actual a l’Eurolliga. La Champions també organitza fases de grups de 4, però en cap moment es troben els equips de més alt nivell enquadrats en tan sols 4 grups. A més a més, l’empat és un resultat que resta emoció als resultats per un grup de lligueta. A l’NBA, la lliga regular és massa llarga, i això fa que els partits d’aquesta fase de la competició perdi interès sobretot per als amants del bon bàsquet. Els play-offs em semblen també excessivament llargs, ja que a set partits fa que les diferències entre equips augmentin al eliminar possibles factors sorpresa a partir del segon o tercer partit.

Un cop acabi el Top 16, arribarà el play-off per arribar a la Final 4 (per mi s’ho podrien estalviar). Un cop arribi la Final 4, aquest any a Berlín on jo ja tinc entrada, bitllet d’avió i allotjament concretats, els equips es transformen i tota l’emoció es concentrarà en cada un dels partits que decidirà quin és el millor equip d’Europa.

En resum, la capçalera de l’Eurolliga resumeix perfectament quina és la sensació que viu tot afeccionat al bàsquet amb el Top 16, sigui de l’equip que sigui...

... I FEEL DEVOTION

TALENT

2009-02-12T12:56:00.003+01:00

1. En baloncesto, el talento del jugador se entiende como la capacidad de éste para
percibir, comprender correctamente las situaciones y tomar decisiones.

2. La detección de talentos es entendida como un proceso de formación constante,
en el que el entrenador asume un papel central, tanto en su vertiente activa como
profesor, como en su vertiente de observador. Observación que se realiza tanto en
los entrenamientos como en los partidos y a través de situaciones específicas. Al
mismo tiempo esta observación, es considerada como el instrumento clave para
la detección de jugadores.

3. Los entrenadores valoran fundamentalmente el deseo de excelencia del jugador
y su capacidad de aprendizaje o de evolución.

4. El concepto de talento expresado por los entrenadores se identifica con el
concepto de experto.

ESTUDIO DEL PENSAMIENTO DE LOS ENTRENADORES
SOBRE EL PROCESO DE DETECCIÓN DE TALENTOS EN
BALONCESTO
Lorenzo, A.
Revista Motricidad

http://www.cienciadeporte.com/motricidad/10/art2.pdf

Xavi Rey

2009-02-09T11:35:00.003+01:00

Diumenge 8 de FEBRER de 2009, un jugador que va passar per les categories inferiors dels Lluïsos, va superar el seu propi rècord de valoració en lliga ACB. El jugador que juga cedit per el Regal Barcelona a l'equip del Cajasol des de fa menys d'un mes, va posar les coses molt difícils a tot un Reial Madrid. En Xavi va signar una magnífica actuació personal completant un 4 de 4 en llançaments de 2 punts i un 9 de 10 en tirs lliures, amb 5 rebots i 9 faltes sofertes, després d'un partit amb dues pròrrogues que es va resoldre per una falta antiesportiva pitada a Rey molt protestada, sent eliminat per personals. Davant tenía Van den Spiegel que va acabar eliminat per personals i Felipe Reyes, jugador amb més punts de valoració de tota la lliga. Tot i això, la valoració del ex-jugador lluïsenc va ser superior a la d'aquests dos jugadors.

Una llàstima que el partit no el guanyés l'equip sevillà, que després de la incorporació d'en Xavi, en MILISAVLJEVIC i l'entrenador Pedro Martínez, sembla que torna a apuntar a aquell incòmode equip de play-off que va arribar a jugar finals ACB.

Personalment, vaig creure que el fitxatge per el Cajasol es tractava d'una simple transacció per cobrir el cupo de jugadors sel·leccionables, però davant les evidències no em queda una altre que admetre els meus errors. Cada temporada està fent passos endavant i el canvi d'equip li pot proporcionar els minuts necessaris per conventir-se en un pívot dominant de les zones espanyoles, i per què no, pensar en internacionalitats en campionats d'importància.

Crec que parlo en nom de molts entrenadors de Lluïsos en fel·licitar el que esperem que sigui la primera gran actuació de moltes més.

Tiro libre. Mecánica. Técnica y su entrenamiento

2009-02-08T00:26:00.005+01:00

“Com hem comentat a les últimes reunions, els tirs lliures no ens deixa en gaire bona consideració als entrenadors de Lluïsos. Aquí us aporto un parell d’opinions sobre el tema de dos de les persones que més amunt han arribat en el món del bàsquet”

<<El éxito al lanzar tiros libres requiere una técnica sólida, rutina, concentración y confianza. La rutina, la relajación y el ritmo contribuyen a la concentración y la confianza>>.

Hal Wissel.

Aprovecha para relajarte antes de tirar.
Utiliza siempre la misma rutina antes de lanzar.
Si en los partidos tiras cuando estás cansado entrena el tiro libre cansado.
El ritmo y la suavidad en el tiro necesitan de mucha repetición. Practica, practica y practica.

Tiro libre con Coach K. Formato AVI, mpg4. 2,5 Mb.

Michael Jordan y el Tiro Libre

<<Pienso que a veces el temor proviene de la falta de concentración especialmente en el caso de los deportes. Si yo me parará en la línea de tiro libre pensando en que hay 10 millones de personas observándome en sus televisores, no habría logrado nada.>>

<<Trato de situarme, mentalmente, en un lugar familiar. Pienso en las muchas ocasiones que realicé tiros libre en los entrenamientos, ejecutando los mismos movimientos y utilizando la misma técnica miles de veces. Si usted hace lo mismo se olvidará del resultado porque sabrá que está actuando correctamente. Relájese, tranquilícese.
La verdad es que uno no puede hacer más que esto. Fuera de la técnica obtenida de antemano, los resultados escapan a nuestras manos, así que no se preocupe por ello.>>

Michael Jordan. "Mi filosofía del triunfo."

Entrenando a jóvenes - Ettore Messina

2009-01-31T12:55:00.007+01:00

De vegades sentim el mateix molts cops, però quan llegeixes articles d'en Messina (traduit per Pablo Laso) es veu tot molt més clar. Us recomano un enllaç que he afegit d'aquest grandíssim entrenador, MESSINA ONLINE. Tracta temes molt profunds referents al seu equip o al bàsquet en general. Per exemple aquesta setmana parla sobre l'àdeu d'en Alexei Savrasenko i el compara amb casos que ha viscut com Sasha Danilovic o Manu Ginobili. En els seus escrits, jo comprovo una forta influència d'un altre dels millors, Mike Krzyzewsky, sel·lecionador americà als últims jocs olímpics i entrenador dels mítics Blue Devil's de la Universitat de Duke. Us deixo amb l'article tant interessant.

David

Messina Online
Coach Fundamentals: teaching youngsters (05-10-07)

Me gustaría empezar este tema definiendo el trabajo de los entrenadores que enseñan a jugadores jóvenes. El principal propósito de su trabajo es desarrollar jugadores jóvenes. A veces este propósito entra en conflicto con la necesidad de ganar partidos. Por ejemplo, lo hombres grandes jóvenes no están tan desarrollados como los bases (generalmente los jugadores pequeños están preparados para competir a una edad mas temprana), por lo que si los usas mucho y tu juego se basa mucho en ellos estás más expuesto a perder. Pero ser paciente y darles suficiente tiempo es lo que suele llevarte a desarrollar hombres grandes buenos.

A pesar de esto, el foco principal de aquellos que entrenan jugadores jóvenes debería ser desarrollarlos individualmente, por delante de ganar partidos. Especialmente los entrenadores jóvenes y sus supervisores deberían recordar esto. Todos queremos obtener resultados en lo que hacemos. Y el resultado para ellos debería ser el atleta completo que desarrollan no el número de victorias.

Ya hemos hablado sobre la importancia de tener un método de enseñanza, especialmente para este tipo de entrenadores. Esta es la piedra angular del trabajo de entrenador. Voy a centrarme un poco en este particular hoy.

Tener un método de enseñanza quiere decir que el entrenador sabe exactamente que conocimiento es capaz de pasar a los jugadores. Solo hay una forma de estar seguro de que puedes pasar el conocimiento a otra persona y es tener una progresión de enseñanza. La progresión de enseñanza es un sistema de transferencia de conocimiento. Empiezas en un punto y añades obstáculos progresivamente para ayudar a los jugadores a llegar a cierto nivel en un aspecto del juego determinado.

Es como enseñar a un niño a subir escaleras. La primera escalera no debería ser ni muy alta ni muy baja. En un tiempo las escaleras deberían ser más altas para encajar con las capacidades del niño y su experiencia en ese momento. Si el paso es demasiado fácil, lo pasará sin problemas y no aprenderá nada. Si el desafío es demasiado difícil y no lo puede lograr, se frustrará y eventualmente abandonará. Por lo tanto la clave de un buen profesor es ofrecer a n jugador una sucesión de pasos suficientemente desafiantes pero a la vez no frustrantes.

En la actualidad con Internet y toneladas de DVDs y libros a nuestro alcance, le conocimiento puede ser mucho más amplio que hace una década. Cualquiera puede adquirir conocimiento específico sobre técnica y táctica. Pero el punto definitorio de tu trabajo como entrenador es el conocimiento que puedes pasar a tus jugadores. Esta en tener esta progresión en la cabeza o no tenerla.

Otra parte importante de la progresión de la enseñanza es la habilidad para navegar fácilmente entre dos niveles- el todo y las partes. Deberías saber exactamente en que detalles se puede dividir el todo. Así mismo, deberías saber como ensamblar el todo a partir de los detalles.

El baloncesto es como la música. Los jugadores jóvenes que acaban de empezar a jugar al baloncesto desarrollan una idea, aunque aleatoria, de lo que es el juego. Comienzan con idea global de que el baloncesto normalmente se juega de una forma harmónica. Después, les das ejercicios para que perfeccionen aspectos específicos del juego. Y finalmente vuelves a ponerlo todo junto. El baloncesto es contrario a las matemáticas. En las matemáticas, empiezas con aritmética elemental y en ese momento no tienes ni idea de lo que las matemáticas más avanzadas son. En la música y en los deportes tenemos esa idea de a donde nos llevará. Esto quiere decir que el entrenador siempre debe tener presente el método de enseñanza del todo-parte-todo.

No puedes desarrollar un buen jugador solamente con el método de la parte. Tus jugadores pueden ser muy buenos haciendo ejercicios y sin embargo no ser capaces de jugar al baloncesto. Igualmente no puedes desarrollar jugadores únicamente con el método del todo- siempre 5 contra 5. Tus jugadores no tendrán los fundamentos que deberían. Deberías desarrollar tu propio método en el que combines ambos métodos el del todo y el de las partes de acuerdo con tu idea del juego. Esta es la clave para ser un profesor.

Una parte más del método de enseñanza es desarrollar una comprensión de cómo las personas aprenden. La mejor manera que tienen las personas de aprender es el método de ensayo y error. Pruebas, cometes errores y aprendes de ellos. Cometer errores es una parte del proceso de aprendizaje. Eso quiere decir que tú como profesor, deberías desarrollar cierto nivel de tolerancia al error. Ser demasiado agresivo o demasiado neutral hacia los errores es malo. Debes desarrollar un tipo de equilibrio, para saber exactamente que tipo de errores puedes y no puedes permitir. En el método del ensayo y error la parte crucial es como el jugador y el entrenador se refieren al error, no el error en si mismo. El error es una parte integral del proceso.

En mi opinión, desarrollar este tipo de métodos es más importante que el estudio de muchas técnicas y tácticas. Para sumar, puedes tener una biblioteca de miles de Vds. Y libros, pero el baloncesto que tu equipo juegue puede ser muy primitivo. Todo depende solamente del método de enseñanza que utilices y el conocimiento que tú puedes pasar a tus jugadores. Independientemente de lo que enseñes- literatura, matemáticas, baloncesto- no puedes transferir todo tu conocimiento. Necesitas ser muy listo y preciso en la selección de las partes y estricto en la utilización de la progresión de la enseñanza.

Empiezas en los entrenamientos. Los entrenamientos te dan el lugar donde experimentar, cometer errores e implementar nuevo conocimiento a través del ensayo-error. Durante los entrenamientos pones más presión sobre los jugadores para que ellos comprendan y se desafíen para llegar al siguiente nivel. Una vez que el entrenamiento ha terminado y tienes un partido, lo único que puedes llevar al partido es lo que has perfeccionado en los entrenamientos. El partido por si mismo, especialmente frente a un oponente fuerte, no puede ser usado como experimento ni para aprender algo a través del ensayo-error. Intentas apoyar a tu equipo para utilizar sus capacidades del a mejor forma posible.

En los entrenamientos, a través de presionar constantemente a tus jugadores hacia el siguiente nivel, en ocasiones llegas a minar su confianza. Después en el partido, los apoyas, sin fisuras, como si fueran el mejor equipo del mundo. Porque lo que tienes de ellos en ese punto es todo lo que puedes sacar de ellos. En ocasiones a los jugadores les cuesta entender que la misma persona que les presiona tan duramente en los entrenamientos, les apoya tanto en el partido. Pero una vez que se acostumbran al método todo esta bien. Esta es la forma en la que funciona para mí.

Es igual para los músicos. Ellos ensayan y ensayan y ensayan para salir al escenario y el día del concierto se sienten completamente confiados del que son capaces de hacer lo que de ellos se espera.

Una vez que sabes exactamente lo que vas a enseñar, ese es tu programa. Puede que incluya tiro, pase, recepción, timing, espacios, fundamentos de visión, jugar 1X1, defensa etc…Pero el programa en si mismo no es tan importante. Además el programa no puede ser abstracto. Primero necesitas evaluar a tus jugadores y decidir que quieres mejorar. Así que el programa no puede existir por si mismo de forma separada. Está siempre ajustado al nivel y las necesidades del equipo y siempre depende del método que utilices.

Personalmente, yo siempre espero de los jugadores en mis equipos que tengan buenos fundamentos. Desde ahí, si quieres preparar un equipo normalmente empiezas desde la defensa, porque la defensa es la forma de ganar la posesión del balón en el juego. Una vez que te aseguras de que tu equipo sepa como conseguir el balón, puedes enseñar el contraataque. Después del contraataque puedes enseñar el ataque. Esa es mi visión de juego. Siempre empiezo con la defensa, porque manda el mensaje correcto a los jugadores. Si empezara con el ataque, infravalorarían una parte clave del juego como es conseguir la posesión del balón.

Gran cap de setmana de bàsquet!!!

2008-11-27T12:56:00.002+01:00

Hola a totes i tots!!

Aquest cap de setmana es podrà disfrutar d'un gran bàsquet! Els equips de competició tenim diferents fronts i tots per coses molt xules....mantenir liderat, apropar-s'hi,...

A casa tenim 3 plats forts!!!

16:30 Júnior "B" - Claret "B". Partidàs on els nostres júniors "B" es juguen la primera plaça!

18:15 Sots 21 Femení - Manyanet les Corts. Es únics dos equips invictes del grup cara a cara!

20:00 Sènior Femení - Sant Andreu de Natzaret. 1er contra 2on!!! Un partit importantissim per nosaltres on ens deixarem la pell per seguir liderant el grup!!

Necesitem un gran ambient a la nostre pista!!!!

FORA:

El Sènior "B" Masculí juga contra el Casp (lider invicte de la competició) a les 16:00.

Els Sots 21 Masculí es juga el liderat al camp del Claret a les 18:00...també 1er contra 2on!

El Júnior "A" Masculí juga a les 19:00 a Ripollet per apropar-se al liderat.

El Sènior "A" Masculí juga a Valls per seguir escalant posicions...ja porten 4 victories seguides!!

Vinga entrenadors...parleu amb els vostres jugadors, pares,....i disfrutem dels nostres equips!!

Una abraçada a tots i totes!!!

Condicions que ha de tenir un entrenador ajudant

2008-09-22T10:40:00.002+02:00

- Ser sociable. Que gaudeixi dins del grup i que amb un exemple viscut, els jugadors vagin aprenent a desenvolupar-se en un grup.

- Absoluta lleialtat i honestedat amb l'entrenador principal i el club. La idea motora d'equip i de col·laboració ha de sortir d'aquí, si l'equip tècnic funciona bé la unió dels jugadors serà major.

- Comunicació primer entrenador, entrenador ajudant. Han de tenir els seus objectius de temporada, de cicle i de la setmana molt clars. És fonamental avaluar amb els ajudants els objectius d'equip, programar conjuntament i després avaluar els entrenaments i els partits conjuntament.

Aspectes importants de la figura de l'ajudant:

- Manteniment d'una intensitat alta a nivell físic i intel·lectualment. Desgraciadament l'entrenador té alts i baixos anímics i físics al llarg de la temporada, que els jugadors capten i que fan que baixi el rendiment global de l'equip.

- Majors elements d'anàlisis, d'avaluació, de qualitat a l'hora de planificar, desenvolupar i avaluar el treball d'un equip.

- Més intensitat i qualitat en entrenaments. Major control del treball dels jugadors. Corregin aspectes individuals en cadascun dels jugadors.

- Major seguretat en l'entrenament. És molt més fàcil controlar situacions que puguin afectar a la seguretat de l'entrenament, detectar i tractar de la manera adequada les possibles lesions dels jugadors.

- Major rendiment en els partits, primer repartint tasques: temes administratius, escalfament, aspectes tàctics particulars, estat anímic dels jugadors, lesions fortuïtes i segon tenint els dos una idea global del que succeïx en el partit farà que prendre decisions tàctiques sigui més fàcil i més creatiu.

- Tots els jugadors tenen un dia dolent, a tots els equips els entra una “pàjara” en algun partit i a tots els entrenadors també ens passa; si tenim un ajudant capaç i acostumat a assumir responsabilitats, pot ser que la “pàjara” sigui mínima i pot ser que ell amb la seva força animi a l'altre entrenador i a l'equip.

- Lectura i proposició de diferents situacions tàctiques, 4 ulls veuen més que 2. En els partits, en l'entrenament i en la planificació.

Conclusions:

La figura de l'entrenador ajudant és fonamental per a fer un treball de qualitat a l'hora de planificar, entrenar i dirigir partits. A partir d'unes qualitats mínimes podem aconseguir que un ajudant sigui un focus d’energia i de treball per l’equip.

L'entrenador ajudant aprèn de l'entrenador principal i l'entrenador principal aprèn del seu ajudant i de l'avaluació que els dos fan de l'equip constantment.

És fonamental mantenir motivat a l'ajudant fent-li sentir útil i partícep de les decisions tècniques.

Reunió "misters" temporada 2008-2009

2008-08-27T11:05:00.004+02:00

Hola misters,

Els proper dissabte dia 6 de setembre reunió d'entrenadors per la temporada 2008-2009.

He enviat un mail a tots informant-vos, si no l'heu rebut envieu-me la vostre direcció de correu eletrònic a lluisosformacio@hotmail.com.

Bona temporada a tots!!

Horaris partits temporada 2008-2009

2008-07-17T09:39:00.003+02:00

Us adjunto els horaris dels partits que jugueu a casa per la temporada 2008-2009:

FEMENINS:

MINI FEMENI: DISSABTES A LES 11:00
PREINFANTIL FEMENÍ: DISSABTES A LES 12:30
CADET "C" FEMENÍ: DISSABTES A LES 09:30
CADET "B" FEMENÍ: DISSABTES A LES 11:00
CADET "A" FEMENÍ: DISSABTES A LES 12:30

SOTS 21 FEMENÍ: DISSABTES A LES 18:15
SÈNIOR FEMENÍ: DISSABTES A LES 20:00

MASCULINS:

MINI "B" MASCULÍ: DISSABTES A LES 09:30
MINI "A" MASCULÍ: DIUMENGES A LES 09:30
PREINFANTIL MASCULÍ: DIUMENGES A LES 11:00
INFANTIL MASCULÍ: DIUMENGES A LES 12:30
CADET "B" MASCULÍ: DIUMENGES A LES 09:30
CADET "A" MASCULÍ: DIUMENGES A LES 11:00

JÚNIOR "B" MASCULÍ: DISSABTES A LES 16:30
JÚNIOR "A" MASCULÍ: DIUMENGES A LES 12:30
SOTS 21 MASCULÍ: DISSABTES A LES 16:30
SÈNIOR "B" MASCULÍ: DISSABTES A LES 18:15
SÈNIOR "A" MASCULÍ: DISSABTES A LES 20:00

En breu seran penjats els horaris d'entrenament.

Frases de valors

2008-07-14T18:01:00.003+02:00

Hola a tots,

L'Hèctor m'ha fet arribar unes frases que parlen de valors. Us les passo a continuació:

- AUTOCONFIANÇA:

Per què pensar en fallar un tir si encara no l'he llençat?.- Michael Jordan
Has d'esperar coses de tu mateix abans de que puguis fer-les.

- ESFORÇ:

Si troves el camí sense obstàcles, desconfia; el més probable es que no et porti enlloc.

- SACRIFICI:

La millor manera de veure els teus somnis convertits en realitat es despertar-te.- Paul Valery

- RESPECTE:

Crec amb fermesa que el respecte és molt més gran que la popularitat.- Julius Erving

- TREBALL EN EQUIP:

Pensa en el que tu pots fer pel teu equip, no en el que l'equip pot fer per tu.- Magic Johnson. Els jugadors guanyen partits, els equips campionats.- Bill Taylor

- COMPROMÍS:

Sempre he pensat que donar el millor de mi mateix no depen mai dels altres.- Hakeem Olajuwon

- SOLIDARITAT:

Només podràs rebre allò que estiguis disposat a donar.- Pat Riley

- EQUILIBRI:

Si només m'acaven recordant com un bon jugador de bàsquet, vol dir que he fet una cosa malament amb la resta de la meva vida.- ISIAH TOMAS

- SUPERACIÓ DE FRUSTACIONS:

El 90% del fracàs ve de la gent que té l'hàbit de posar excuses.- George Washington

L'error més gran que cometem es viure en la por constant de cometre'n un.- John Maxwell

MOLTES GRÀCIES HÈCTOR

Observació de joc - Video nº 2 - Resposta

2008-07-05T18:15:00.004+02:00

Bon dia a tots,

Us envio el video resposta. Us animo a anar participant en les activitats que anem plantejant perque així podrem anar creixent com a misters i podrem anar establint debats.

Aquí el teniu:

Observació de joc - Video nº 2

2008-06-27T12:46:00.005+02:00

Hola noies i nois,

Comencem una nova activitat i es l'observació de joc mitjançant un video. L'altre dia us vaig penjar un video amb les solucions directament. Donçs ara us n'adjunto un i haviam que veiem.

Un gran amic em va explicar al diferència entre mirar un partit de bàsquet i veure un partit de bàsquet.......MIRAR es simplement estar sense analitzar i VEURE vol dir estar pensant i analitzant el que passa. Evidentment com a entrenadors hem de veure coses!

Video:

Us sembla si anem fent comentaris a l'apartat que hi ha just a sota?

Haviam si aconseguim veure moltes coses...som-hi misters!!!!

Entrenament "pas a pas" - Rafa Nache

2008-06-18T11:29:00.004+02:00

Us passo un document de com estructurar els entrenaments. Es una documentació que us vaig fer arribar a principi de temporada i que crec que n'hem de fer més us:

1. PREPARACIÓ DE L’ENTRENAMENT

1. Seguir la programació de la temporada i aplicar-la planificadament a cada entreno.

2. On em toca entrenar? i quina distribució d’horari tinc per exemple: Lluisos de 17:15 a 18:00 + pati fins 18:30.

3. ( Qui ve a entrenar i qui no ve ) Llista d’assistencia. Hem de saber en tot moment ón són els nostres jugadors durant l’hora d’entrenament SON RESPONSABILITAT NOSTRE!. Si no han avisat , desprès de l’ entrenament s’han de trucar i alliçonar als pares de que es important que truquin si el seu nen/a no ha de venir per tranquilitat nostre, i millor preparació de l’entrenament.

4. Qui ve a entrenar tard. Idem anterior.

5. De quin material disposo? p.e conos, 12 pilotes, cordes..

6. Preparació propia de l’entrenament:

1. Exercicis:
a. Un objectiu concret encara que es treballin altres coses.
b. Els nens son nens i han d’entrenar com a nens.
c. Intensos i sobretot concentrats ..poques files..
d. Noms predefinits ajuden a no perdre temps.
e. Estructurats 1c 0, 1c1, 2c0.....
2. Quines coses corretgir. Explicar clarament cóm s’ha de fer bé el moviment. No unicament dir : tira bé, passa bé, no fagis passes ..etc etc
3. Definir els rols de cada entrenador. Els entrenadors han de parlar poc entre si i estar pendents dels jugadors. No s’ha de permetre xibarri a les grades. No s’entrena arrapenjat a la barana.

7. Verificar que tant els nens com nosaltres anem correctament vestits per afrontar l’entrenament.

8. Preparar als “nanos”, el material i a nosaltres mateixos per l’entrenament.

2. DURANT L’ENTRENAMENT

1. Estar concentrat a l’entrenament i a la feina que s’ha de fer. ( Amics desprès de l’entrenament.).

2. Perdre poc temps en la colocació del material.

3. Perdre poc temps en fer que els nens vinguin a sentir l’explicació (p.e contar 5,4,3,2,1 i qui no hi es fa abdominals o 4 salts).

4. Explicacions de l’exercici concretes i rapides: ens ajuda el fet dels noms predefinits a l’exercici p.e STOP, TRENES.

5. Corretgir: intentant no parar si no es una cosa generalitzada.

6. Tenir paciència en si una cosa no surt.

7. Controlar el temps de l’entrenament CRONO! si una cosa no surt bé no allargar

8. Parar i descansar i veure aigua, permet un manteniment de la calitat de treball.

3. DESPRÈS DE L’ENTRENAMENT

1. Valorar com ha anat l’entrenament. Quines coses es poden millorar, quines coses han sortit bé, estem assolint objectius.

2. Parlar amb el coordinador dels problemes que tingueu.

3. Recullir tot el material i deixar la pista pel següent entrenament tal com ens hauria agradat trobar-la.

4. PARTITS

1. Definir bé ón és queda i a quina hora.

2. Si necesiten document identificatiu o no.

3. Color de la samarreta de joc.

4. Necessitat de cotxes.

Observació de joc - Video Curs Entrenador Superior 2007

2008-06-17T10:49:00.007+02:00

L'any passat, quan vaig fer el Curs Nacional a Malaga, ens van passar uns videos dels quals haviem de fer l'observació del joc. Crec que aquests videos ens poden ajudar a fer una millor observació dels partits dels nostres equips i dels rivals.

Ens ho mirem? Som-hi!!!

Que us ha semblat?

El proper video us l'enviaré en 2 parts...el primer sense la informació i haviam si aconseguim treure-ho entre tots.

El tir - Video jgbasket.com

2008-06-17T09:24:00.005+02:00

Us adjunto un video que hi ha penjat a la pàgina www.jgbasket.com i que tracta sobre "el tir".

L'he posat a l'apartat de tècnica individual, el qual inagurem. Aquest ha de ser un apartat molt important.

Tècnica d'entrenament (2/2) - Ettore Messina

2008-06-12T17:06:00.003+02:00

"Lo prometido es deuda", així que us transcric la segona part del article del Ettore Messina.

4.- L'Ettore Messina està convençut que és difícil ensenyar tècnica individual i tir amb grups nombrosos de jugadors. Considera que aquest aspecte del bàsquet és millor treballar-lo amb grups reduïts per poder individualitzar el treball. D'aquesta forma es poden treballar millor els detall perque es treballa amb més repeticions.

5.- L'entrenament no es un partit. L'Ettore Messina considera que això es el més difícil d'apendre per part dels entrenadors. No es bo buscar l'entrenament perfecte ja que es un imposible. Es bo deixar la posibilitat de que els jugadors cometin errors. Es important mesurar els errors, quins són, quins i quan es poden permetre. Per que això funcioni és necesari que l'entrenador i els jugadors tinguin la mateixa idea dels errorstan de joc com mentals. És més greu cometre un error de quan i per què que una errada de fallar un llançament.

S'ha d'ensenyar, als entrenaments, al jugador a pendre decisions correctes. És necesari que el jugador conegui quan ha comès un error. És important saber com esmenar l'error i treballar per fer les correccions.

L'entrenador ha d'apendre com fer les correccions, quins errors pot permetre i quins no en un determinat moment. És una mentalitat oberta de l'entrenador.

6.- Deixar espai als entrenadors ajudants. Tots els entrenadors tenen el compromís de deixar alguna cosa al club on són desprès de la seva marxa del club.

L'Ettore considera que és una responsabilitat de l'entrenador ajudar a desenvolupar els entrenadors de la casa. S'han de donar oportunitats als altres entrenadors i ajudar-los deixant un espai per ells i ampliant-lo mica en mica.

L'Ettore considera que hi ha un altre aspecte més egoista: si el primer entrenador parla sempre, els jugadors deixen d'escoltar-lo i de fer-li cas. Si l'entrenador ajudant fa una part important de la feina de l'entrenament, quan el primer entrenador parli és normal que se li doni més atenció.

7.- Com entrenadors hem d'acceptar que un exercici o un entrenament no funciona. Moltes vegades es fa un esforç extra per a aconseguir que alguna cosa funcioni bé amb la qual cosa s'aconsegueix un cansament extra del jugadors, els entrenadors i no s'acostuma a aconseguir la fita buscada.

Quan el jugador fa alguna cosa malament, ell ho sap. L'entrenador ha de treballar de tal manera que el jugador estigui sempre espectant. L'entrenador ha de tenir la capacitat de sorpendre sempre al jugadors.

Anecdota: Semifinals de la Lega (la lliga d'Itàlia) del 98 entre el seu equip la Kinder i el Varese: La situació es 2-0 a favor de la Kinder i juguen a casa el seguent a casa (ideal per rematar i guanyar la Lega). Els jugadors de la Kinder estaven confiats en guanyar i es va perdre el partit. El seguent partit el jugaven dilluns a Varese. La decisió de l'Ettore va ser no entrenar el diumenge, no parlar res i convocar els jugadors el dilluns per anar directament a l'autocar cap el partit.. En un altre moment es podia habe rpres la decisió habitual d'entrenar fort el diumenge. L'Ettore Messina considerava que ja estava tot parlat i que res havia canviat així que el millor es no entrenar i anar a jugar directament sorprenent als jugadors. El que va buscar va ser evitar que els jugadors pensin que hi ha una trajectòria regular i constant.

Tècnica d'entrenament (1/2) - Ettore Messina

2008-06-11T16:18:00.006+02:00

L'Ettore Messina va fer un Clínic el 27 de desembre de 1999 on va parlar de la "Tècnica d'Entrenament". Us el transcric en dues parts (avui una i demà l'altre) perque sigui més "ameno" de llegir i si voleu el podem comentar:

"IDEES BÀSIQUES

L'Ettore Messina te clar que només es poden exposar les idees principals i no tots els pensaments d'aquest esport.

1.- L'entrenament ha de ser competitiu. No pot ser un entrenament tranquil i suau. L'entrenament s'utilitza per acostumar els jugadors al partit.

Per l'Ettore Messina és molt important que la rotació sigui: Atac-Defensa-descans i sempre en aquest ordre. Els jugadors s'han d'habituar a no descansar després de l'atac. El descans ha de venir desprès de la defensa, així el jugador aprèn que recuperar la pilota es el que més importa.

2.- Es necesita que el jugador faci un esforç mental a l'entrenament i que pugui sortir de l'entrenament pensant que es el que ha après avui i quins eren els seus objectius que es buscaven a la sessió. Es necessari que tot això ho tinguin molt clar per part de l'entrenador.

L'Ettore Messina recorda les paraules de'n Nikolic: "si el jugador està més cansat fisicament que mentalment és que l'entrenament no ha estat bo". L'Ettore parla individualment amb el jugadors de la concentració per tal de que el jugador tingui clar que és el que l'entrenador demana als jugadors i en què s'han d'esforçar ells per aconseguir-ho. El jugador que de saber que hi ha 2 o 3 coses més importants que altres que tenen un nivell inferior d'importància. Cosa per la qual el jugador ha d'entendre que tot el que s'espera d'ell per aconseguir l'èxit. L'Ettore Messina il·lustra això amb l'exemple de que si un jugador entra a jugar ha de saber quines son les coses que tenen importancia per fer en aquell moment del partit: Rebot, ficar pilotes a l'interior, defensar un jugador en concret, tirar,..

Per això es important que l'entrenador sigui pacient i doni temps als jugadors a que aprenguin tots els conceptes de l'entrenador, la seva escala de valors, etc.

3.- L'entrenament que d'estar preparat. Es necesari fer un bon plantejament de l'entrenament. El jugador detecta si l'entrenament està preparat, l'actitud de l'entrenador, etc. El jugador ha de pensar que l'entrenador te clar el que vol aconseguir i quines són les coses que considera importants.

Una de les posibles raons per la que es pot entrenar malament és per la falta de preparació de l'entrenador. S'ha d'evitar que el jugador pugui pensar que pot tenir una excusa per a no esforçar-se durant un entrenament.

TOTS ELS JUGADORS - DES DEL MÉS IMPORTANT A L'ULTIM JUGADOR DEL PLANTER - VOLEN QUE L'ENTRENADOR ESTIGUI PREPARAT.

L’estiu: temps de sol, temps de platja,...i temps de millora - Rafa Nache

2008-06-10T13:06:00.005+02:00

Efectivament, ja tenim l’estiu aquí i segur que molts de vosaltres (jo també) aprofitareu per anar a la platja a lluir aquests “cuerpos serranos” modelats durant tot l’any, viatjar per aquells indrets que heu planificat des de l’agost passat o si més no per descansar desprès d’una temporada laboral que de ben segur ha estat molt dura.

Basquetbolísticament parlant, la situació es molt semblant i durant aquest període estival també volem i hem d'aprofitar per descansar una mica tots (jugadors i entrenadors) d’una temporada intensa i molt dura. Un cop ens hem posat d'acord en que hem de descansar, penso que gairebé 3 mesos d’inactivitat (des de el 14 de juny fins principis de setembre) es massa temps. Es veritat que l’estiu ens ha de permetre fruir de coses que durant l’any ens es més complicat, però també ho es que l’estiu es molt llarg i s’ha de tenir temps per tot.

La majoria de jugadors i entrenadors de l’ACB o NBA aprofiten l’estiu, apart de fruïr de les seves famílies, també per treballar aquelles coses en les flaquegen més, ja que durant la temporada tenen més complicat treballar per un problema d’escassetat de temps. Crec que nosaltres, al nostre nivell, l’estiu també ens pot servir per treballar aquelles coses que durant l’any tenim més problemes per treballar (en cas dels 2 sèniors) o continuar amb el treball que s’ha d’haver fet durant la temporada. Si parlem dels jugadors per exemple podem treballar aspectes de tècnica individual com el bot, el tir, les sortides, les passades,... o de tàctica individual com el passar i tallar, passar i marxar, els bloquejos directes o els indirectes. I si anem als entrenadors perquè no aprofitem per anar algun clínic que es fa (us recomano el de Sitges de finals de Juliol) o llegir aquell llibre per poder millorar els nostres coneixements sobre temes tècnics, tàctics o de direcció de partits per poder transmetre-ho als nostres jugadors i que segueixin millorant.

No us dic que deixem de fer coses que ens venen de gust fer a l’estiu, perquè hem d’entendre que nosaltres no som entrenadors ni jugadors professionals i el bàsquet es probable que a la nostra vida no ens doni ni per convidar a una cerveseta a la parenta, però crec hem d’intentar fer la feina que fem de la millor manera dins de les nostres possibilitats.

Aquest dissabte son les 12 hores, i en teoria es dona la temporada per finalitzada però us animo a seguir treballant amb els nostres nois i noies. Amb el Sènior Femení, el Rubén i un servidor, ho seguirem fent fins l’11 de juliol.

Us penjaré a l’apartat de llibres del bloc els que tinc a casa per si algú està interessat en que li’n deixi algun per l’estiu.

1, 2, 3, Lluïsos!!!

Estructura d'equips temporada 2008-2009

2008-06-08T08:54:00.004+02:00

La junta directiva va fer oficial ahir l'estructura d'equips per la temporada vinent:

AREA MASCULINA:

1.- SÈNIOR "A" MASCULÍ
2.- SÈNIOR "B" MASCULÍ
3.- SOTS 21 MASCULÍ
4.- JÚNIOR "A" MASCULÍ
5.- JÚNIOR "B" MASCULÍ
6.- CADET "A" MASCULÍ
7.- CADET "B" MASCULÍ
8.- INFANTIL MASCULÍ
9.- PRE-INFANTIL MASCULÍ
10.- MINI "A" MASCULÍ
11.- MINI "B" MASCULÍ

AREA FEMENINA:

12.- SÈNIOR FEMENÍ
13.- SOTS 21 FEMENÍ o SÈNIOR "B" FEMENÍ
14.- CADET "A" FEMENÍ
15.- CADET "B" FEMENÍ
16.- CADET "C" FEMENÍ
17.- PRE-INFANTIL FEMENÍ
18.- MINI FEMENÍ

I 19.- ESCOLA DE BÀSQUET

Un cop dissenyada l' estructura general, el seguent pas serà configurar l'estructura dels equips (jugadors i estrenadors).

Seguirem informant.

Una abraçada

Educació esportiva – Rafa Nache

2008-06-03T12:01:00.003+02:00

Fa aproximadament un any, coincidint amb la preparació de la selecció per l’Eurobasket de Madrid 2007, la Federació Espanyola de Bàsquet va engegar una campanya on el que pretenien era recollir els valors que s’havia venut que havia transmès la selecció que un any abans havia aconseguit guanyar el Mundial per terres asiàtiques. La campanya, que va ser un èxit, era una mena de dossier on cada jugador d’aquella selecció era l’abanderat d’un valor, per exemple Pau Gasol parlava de compromis, el Rudy Fernandez de valentia, el Jose Manuel Calderón de generositat o el Juan Carlos Navarro d’amistat.

Suposo que l’objectiu primari de la Federació Espanyola amb aquesta campanya era guanyar calers, es a dir, vendre el “producte” selecció per poder aumentar els ingressos ja fos per la venta d’entrades de la cita europea, la venta de samarretes d’aquests “nanos” que tota mare voldria tenir com a gendre o pels patrocinadors que es barallarien per ser complices d’aquesta iniciativa.
Si ens endinsem una mica més en la campanya, i deixem de banda l’aspecte econòmic, podrem veure l’utilitat que pot tenir aquella campanya en gent com nosaltres, uns entrenadors de Lluïsos que el nostre objectiu es, o hauria de ser, educar esportivament i humanament a uns/es nois/es que son el futur del nostre club i per extensió de la nostre societat. Els valors que transmeten aquells esportistes d’èlit son els valors que nosaltres, junt amb algun altre que segur que s’han deixat, hem d’intentar transmetre als nostres jugadors. Anem a veure’n algún??? Som-hi:

1.- COMPROMIS (Pau Gasol): hem d’intentar que els nostres jugadors tinguin un compromís amb l’equip i amb el club. Que es compromis amb l’equip? es per exemple no faltar a cap entrenament (els examens no son excusa) o arribar puntuals a l’entrenament. I compromis amb el club? Seria doblar amb l’equip superior quan es demana o no faltar a les activitats del club com per exemple les 12 hores.

2.- AMISTAT (Juan Carlos Navarro): un company d’equip es un amic, i no només això, es un amic que té el mateix objectiu que tú, PASSAR-S’HO BÉ JUGANT A BÀSQUET!. I ho fem quan ens enfadem o ens fem la punyeta?.

3.- ESFORÇ (Felipe Reyes): hem de fer entendre als nostres jugadors que sempre s’han d’esforçar al màxim. Perque si s’esforcen al màxim aconseguiran les coses que es proposin. I aquest discurs els ajudarà no només en la seva vida esportiva sino també en la profesional i personal.

4.- RESPONSABILITAT (Carlos Jiménez): tots tenim una responsabilitat amb l’equip i amb el club. Va molt lligat amb el que hem parlat abans del compromis i l’esforç per aconseguir uns objectius comuns.
...............................

I d’aquí fins arribar a 12 trobareu GENEROSITAT, OPTIMISME.....i jo afegiria DISFRUTAR (el Rafa Román en parlava en un article anterior) però per no allargar-me molt més us adjunto la pàgina on està (http://www.feb.es/files/pdf/prensa/digitales/VALORES.pdf). Però deixeu-me posar el valor que posa el PEPU HERNANDEZ i no es el altre RESPECTE: els hem de fer entendre que el respecte es una de les coses més importants d’aquest mòn (ja en vaig parlar amb un altre article). Respecte pels arbitres que ens venen a pitar cada setmana, respecte per la feina que fa el vostre col·lega entrenador, respecte pels jugadors, respecte per la feina que fa la gent de la junta que fa la feina cada dia, etc.

Ara, i ara si per acabar us faig unes preguntes: transmeteu vosaltres aquests valors??? Com ho feu??? Arribeu alhora als vostres entrenaments??(COMPROMIS) Us prepareu els entrernaments per fer millorar els vostres jugadors?? (ESFORÇ), fem que els nostres jugadors disfrutin jugant a bàsquet?? (DISFRUTAR: escrit Rafa Román) ....

Entrenadors / Entrenadores tenim una responsabilitat molt important amb els nostres jugadors. No som només la gent que passem una estona a Lluïsos sino que som educadors esportius ( i m’atreviria a dir en alguns casos educadors socials) d’aquests nois i noies.

Profesionalidad - Jordi Puig

2008-05-29T13:39:00.001+02:00

Muchas veces los jugadores justifican su decisión de dejar un equipo para fichar por otro apelando a que son profesionales, que la vida de un deportista de élite es corta, y que deben elegir la mejor opción para su futuro.

Otras veces los entrenadores o los directivos pregonan a los cuatro vientos que poseen un grupo de grandes profesionales para dar a entender a los aficionados que su equipo trabaja muy duro cada día. Los mismos jugadores, normalmente en momentos personales o de equipo difíciles, suelen declarar que son profesionales y que saben cómo afrontar estas situaciones.He preguntado a distintos jugadores qué significa ser un buen profesional y la inmensa mayoría me ha contestando algo parecido a entrenar y jugar siempre al máximo, duro y concentrado.

Alguno ha ido un poco más allá comentando también la importancia de llevar una vida ordenada, descansar las horas necesarias y seguir una alimentación adecuada para poder rendir al cien por cien. Seguro que todo esto es importante pero creo que todos estos calificativos no definen necesariamente a un buen profesional, podrían definir perfectamente a un buen mercenario; “Que percibe un salario por su trabajo o una paga por sus servicios”.Un buen profesional también tiene que ver con el corazón, con los sentimientos, con el deseo de pertenecer a un grupo, de involucrarse con el equipo, con el Club y con la ciudad. Sólo de esta manera puede canalizar su esfuerzo y concentración en beneficio del equipo. Hace unos días leí una frase que diferencia de manera muy gráfica los que consiguen ser buenos profesionales de los que no: “hay jugadores que juegan por lo que pone delante de sus camisetas y otros que juegan por lo que pone detrás”.

Evidentemente la profesionalidad no entiende de egoísmos.

Sopar entrenadors i 12 hores

2008-05-29T13:32:00.003+02:00

Bon dia a tots,

Recordeu que el proper 13 de juny es durà a terme el sopar anual d'entrenadors que organitza la junta directiva i que el dia despres, 14 de Juny, hi ha les 12 hores.

Es important que hi siguem tots!!!

Una abraçada

Disfrutar jugant a bàsquet - Rafa Román

2008-05-26T08:47:00.001+02:00

Els que tenim la sort de portar un equip de persones, sigui en l’àmbit que sigui, (en el món de l’empresa, de l’esport o de l’aprenentatge en general), tenim la màxima responsabilitat per a aconseguir que aquestes persones facin la millor evolució possible, tant personal com de grup. Aquest és sense dubte l’objectiu que quan preguntes a qualsevol entrenador té al cap.

Doncs bé. M’agradaria fer una reflexió emmarcada en el bàsquet, per tal d’ajudar-vos com entrenadors a treure el millor profit possible, independentment de l’edat del jugadors, malgrat que penso que encara és més important en edats de promoció que de competició.

És la filosofia de DISFRUTAR JUGANT A BASKET. A simple lectura, és obvi, i fins i tot pot sonar a “cants de sirena” o a absurd, però els que em coneixeu m’ho haureu sentit a dir sempre. En tots el equips que he portat, i no només en el món del bàsquet, el meu objectiu principal no és més que aquest: DISFRUTAR, GAUDIR, PASSAR-T’HO BÉ JUGANT A BÀSQUET.

Perquè si aconseguim que els nostres jugadors s’ho passin bé, segur que aconseguirem que millorin, aprenguin i segur que tindrem més opcions de guanyar que si no s’ho passen bé, donat que en lloc de jugar “amb tensió” jugaran “amb intensitat”, que és molt diferent malgrat sembli el mateix.

És molt important però que els jugadors no confonguin PASSAR-HO BÉ amb “passar l’estona”, perquè en quest segon cas, es convertiria en un esplai més que en un equip de bàsquet, i els objectius d’ambdós són completament diferents.

I com s’aplica això? Ah!, això és el més difícil, però el més enriquidor com a entrenador i com a jugador.

Us donaré alguns exemples per tal d’aconseguir que els nostres jugadors S’HO PASSIN BÉ:

Si pregunteu a qualsevol jugador què li agrada més, defensar o atacar, crec que tots tenim clar què dirà la majoria no? No m’atreveixo a afirmar en quin percentatge, però estic segur que poc li mancarà per arribar al 100% de jugadors que disfruten més atacant que defensant. Però en canvi, no s’entén el bàsquet només atacant i no defensant oi?

Doncs bé, si aconseguim fer entendre als nostres jugadors que una bona defensa amb intensitat és la millor manera per atacar bé, perquè així tenim més possibilitats de, o bé robar pilota o que tirin forçats i agafar el rebot defensiu, crec que serà molt millor que fer-los entendre que una bona defensa només serveix per evitar que et facin bàsquet. I per què? Simplement perquè si roben la pilota o agafes el rebot defensiu, pots sortir en contraatac, un altre element bàsic per PASSAR-T’HO BÉ, el contraatac. Coneixeu algun jugador que no s’ho passi bé fent contraatacs?

Per tant, si ensenyem a defensar per a robar la pilota o per a que tirin forçats, aconseguirem que disfrutin defensant perquè creuran que l’objectiu final és atacar, que és on el jugador s’ho passa més bé. Òbviament això de robar la pilota s’ha de matissar, i fer-ho sempre en els paràmetres de tècnica individual que tots coneixem. No es tracta de robar la pilota sempre, sinó de forçar males passades per robar la pilota per exemple, però això seria entrar més en detall i no és el que pretenc ara.

Un altre exemple clar, que segur que tenim molt present, és el CÀSTIG com a norma per fer que un jugador millori. Què és més motivador, que et premiïn per fer-ho bé o que et castiguin si ho fas malament? Per tant què és millor el càstig o el PREMI?

En el dia a dia d’un entrenament per exemple, què motivarà més a un jugador, que el premiïs sent titular al proper partit si fa un bon entrenament? o fer 10 abdominals per fallar dues entrades a bàsquet?

El càstig és negatiu, genera “mal rotllo”, talla la pro- activitat de jugador i impedeix treure el millor de si mateix, perquè no s’atrevirà a experimentar nois moviments per exemple, perquè si s’equivoca potser tindrà que fer abdominals. El càstig té l’efecte boomerang, se’t tronarà sempre en contra.

Hem de pensar que un jugador MAI S’EQUIVOCA PERQUÈ VOL, sempre ho intentarà fer el millor possible, i el que hem de fer com entrenadors és facilitar-li al màxim que ho aconsegueixi.

En canvi el premi és positiu, genera “bon rotllo”, fomenta la pro-activitat i crea confiança SEMPRE. El seu efecte, en lloc de ser boomerang, sempre és multiplicador.

Si el fet de perdre un partit, significa que el proper entrenament hem de córrer el doble que lo habitual, en què pensaran els jugadors durant el partit, en lloc de disfrutar jugant-lo? Perquè no ens oblidem que el partit és un element més, però el jugador ho veu com “el moment”, on ha de posar en pràctica tot el que ha après, i si li tallem la seva creativitat per por a tenir un càstig, difícilment s’ho passarà bé i difícilment ajudarà a l’equip i a ell mateix a créixer com a jugador.

I per acabar només vull afegir el següent: he tingut la sort i l’orgull d’estar durant 13 anys en un club professional de bàsquet, i haver entrenat a bastants jugadors que han jugat o juguen al màxim nivell ACB, i de veritat, no conec cap jugador que hagi arribat sense DISFRUTAR DEL BASKET.

Gaudiu-lo i feu-lo gaudir als vostres jugadors. Sense aquesta premissa, jugar a bàsquet no té cap sentit. Jugadors, entrenadors, pares, directius hauríem de tenir-ho sempre present.

Rafa Román

No ha pogut ser

2008-05-25T20:26:00.003+02:00

Finalment el Júnior "A" Masculí no ha pogut passar l'eliminatoria. Ho han intentat amb totes les seves forces però el Vilassar de Mar ha jugat millor, sobretot a la segona part.

De totes maneres m'agradaria felicitar, en nom de tots els lluisencs, a tots els jugadors i a tot el cos tècnic per la feina feta durant tota la temporada.

Si seguiu treballant així tots segur que ens donareu moltes més alegries!!!

Una abraçada

A l'abast!!!

2008-05-24T18:19:00.003+02:00

Bona tarda,

El Júnior "A" masculí ha perdut aquest matí al camp del Vilassar de Mar per només 2 punts (53-51). Es pot considerar un resultat molt bó ja que a la mitja part perdien 36-21 .

Per tant demà tots a Lluïsos a animar perque es clasifiquin per la final a 4 de la setmana vinent a Sitges!

Una aabraçada i anims!!!

R-E-S-P-E-C-T, respect!!! - Rafa Nache

2008-05-23T09:06:00.003+02:00

A finals dels anys 60, la cantant Aretha Frankling es consagrava definitivament versionant una canço ,“Respect”, d’un single d’Otis Redding que havia grabat al 1965. Si mirem el significat de la paraula “respecte” al diccionari veurem que la defineix com “deferència, sentiment de revererència envers algú per raó dels seus merits, del seu rang, del seu saber, de la seva edat, etc”.
Respecte es una de les paraules més repetides al llarg de la història...només cal encendre el televisor per veure com els polítics demanen respecte, els agricultors demanen respecte, els profesors demanen respecte, els conductors dels autobusos demanen respecte, els empresaris de qualsevol sector demanen respecte o els futbolistes, d’aquí i d’allà, que també demanen ser respectats.
Recordo una conversa amb un amic on parlavem de l’ex_entrenador del Barça, “el gran Dusko” (com diria un altre molt bon amic). Ell em comentava que el més important era tenir el respecte dels teus jugadors i de la gent que envolta l’equip, perque si no et respectaven, era imposible que creguessin amb el que estaves intentar transmetre. El respecte et pot venir donat de moltes maneres, per exemple l’Aito té aquest respecte, entre altresm pels títols guanyats com entrenador i pels jugadors que ha tret (Gasol, Navarro, Rudy, Ricky,...), el Joan Plaza té aquest respecte pels seus coneixements (fet que el va portar a que els jugadors donessin la cara per ell quan van fer fora al Maljkovic) o l’Ivanovic el tenia ja només començar a entrenar pel que havia estat com a jugador (desprès se’l ha guanyat pel que ha gunayat també com entrenador).
Crec que aquest concepte es aplicable a tot a la vida (ser respectat pels amics, familia o a la feina) i també crec que el respecte te’l guanyes o el perds tú amb els teus actes (sent puntual, no faltant a entrenar, amb el màxim esforç alhora de entrenar i preparar els entrenaments, el tracte amb els teus jugaodors o companys, etc) i els teus coneixements.

Las nueve reglas de Boza Maljkovic (ex-entrenador, entre altres, de la Jugoplastica Split)

2008-05-22T17:51:00.003+02:00

Nueve puntos básicos en su filosofía de entrenador:

1.-"Nunca se puede recuperar un entrenamiento perdido ni un partido perdido" Para Maljkovic cada minuto es oro puro y lo aprovecha al máximo. Además, busca la perfección. Repite hasta la saciedad cada jugada en los entrenamientos hasta que se ejecuta correctamente. No quiere errores, busca pulir los defectos para que luego no se produzcan fallos en los partidos. Pide el máximo desde el respeto. Fuera de la pista asegura que es el mejor amigo de sus jugadores y el ambiente es inmejorable.

2.-"Todos los partidos son importantes, sólo los malos profesionales hacen distinciones" El técnico no hace distinción alguna a la hora de saltar a la cancha. Quiere ganar siempre y traslada su espíritu a los jugadores. Siempre hay que estar al cien por cien, no vale relajarse y menos en ataque ya que "un balón perdido puede significar perder un partido". A su llegada al club blanco, Maljkovic aseguró en Marca: "Quiero despertar a un elefante y ponerlo en pie. Ahora está tumbado". De momento, el elefante ha vuelto a la vida tras varios años de letargo. Y pide paso con fuerza.

3.-"Hay dos jugadores: buenos y malos. No hay diferencias entre jóvenes y veteranos" Maljkovic ha sabido conjugar una mezcla de veteranía y juventut con los fichajes que ha realizado. La plantilla blanca está bien compensada y asegura que trata igual a los jóvenes y a los veteranos, aunque si ha de ser más crítico, lo es con los veteranos, ya que llevan más años y los jóvenes todavía están en proceso de aprendizaje. Dialoga constantemente con sus jugadores y mantiene que aprende mucho.

4.-"La asistencia hace feliz a dos personas. Un tiro sólo a una" Una de las grandes verdades del manual de estilo de Maljkovic. La repite constantemente y además de ser una realidad fomenta el juego en equipo y el compañerismo. Un sólo jugador no puede ganar una guerra por sí mismo y cuanto más fuerte y unido esté el regimiento, más fácil será salir airoso del envite. Que a nadie le extrañe escuchar esta frase en boca de Toni Kukoc. El genio croata se hizo con Boza como entrenador.

5.-"El baloncesto es una bella sinfonía entre defensa, contraataque y ataque posicional" La defensa se ha convertido en el principal arma del Madrid. Nunca antes había defendido tan bien y los números son elocuentes: encaja sólo 68,67 puntos de promedio y es la mejor defensa de la Liga. Además, es el quinto mejor ataque de la ACB con 84,22 puntos de media. Un estudio tras las cinco primeras jornadas revelaba que el Madrid encajaba 15,75; 8,5 y 10,5 puntos menos de promedio respecto a las tres últimas campañas. Otro dato revelador es que el Madrid es el equipo más valorado en estas nueve jornadas junto al Tau de Dusko Ivanovic, uno de los discípulos de 'Boza'. Uno de los pocos puntos negros es que promedia 12 pérdidas de balón por partido. Tras la victoria agónica ante el Leche Río, Maljkovic apuntó que "parecía que habíamos montado una tienda para vender o regalar balones. Esto no puede suceder".

6.-"Un jugador debe estar dispuesto para jugar 3 ó 33 minutos y para anotar 3 ó 33 puntos" Uno de los grandes méritos de Maljkovic es que ha hecho que todos los jugadores se sientan importantes. Cada jugador tiene su rol y la maquinaria funciona si está bien engrasada. No todos los partidos son iguales y no en todos los partidos se debe jugar de la misma forma. Hay protagonismo para todos pero el gran protagonista ha de ser el equipo. El fin último es la victoria y hay que estar preparado para sacrificarse. Este año el Madrid tiene suficientes armas en ataque como para hacerlas funcionar en caso de que una se encasquille o no funcione por determinada causa. Además, debe existir un pique sano interno entre jugadores para mejorar y elevar el juego colectivo y personal a otra categoría.

7.-"Todo lo que no mata nos hace más fuertes" La conclusión que sacó Maljkovic tras la derrota ante el Barça en la final de la Supercopa fue que "todo lo que no nos mata nos hace más fuertes". Hay que aprender de cada experiencia y sacar una lectura que ayude a mejorar. Desde entonces, el Madrid ha ganado sus nueve compromisos en ACB y sólo ha perdido uno de sus dos partidos en Euroliga.

8.-"Un 'crack' nace gracias a su padre y a su madre. Un entrenador le ayuda" Maljkovic siempre intenta mantenerse en la sombra en los buenos momentos del equipo. Los protagonistas son los jugadores. En el momento malo es cuando aparece él en escena para proteger a los suyos. Ayuda a sus jugadores pero es indispensable que éstos pongan de su parte y aporten la materia prima que es la calidad. "Un entrenador le ayuda preparándole física y tácticamente, buscándole las jugadas idóneas para que explote", asegura. Además, sentencia que es fuera de casa, especialmente en mayo o en junio cuando se ve al verdadero 'crack'. Los grandes campeones salen a relucir en la peor situación y en el escenario más desfavorable.

9.-"Un club debe guardar sus secretos y debe actuar en un 90% con diplomacia y de forma agresiva el otro 10 por ciento" Por el bien de la unidad del equipo y por el funcionamiento idóneo de una sección, hay que actuar con diplomacia y cautela. Desde este dogma se entiende cómo ha sido posible que el Madrid fichara sigilosa y acertadamente a jugadores como Gelabale y Sonko y que no trascendieran de forma pública otras negociaciones. Luego hay que rematar la jugada.

Disfrutar Compitiendo - Joan Creus (Dir. esportiu Barça de bàsquet)

2008-05-22T08:17:00.004+02:00

Un denominador común va ligado a la actuación de las grandes estrellas del deporte. Se aprecia, de una forma clara, el disfrute que les provoca la práctica deportiva y cómo lo transmiten al resto de observadores. Michael Jordan, Gasol, Navarro, Bennett, Zidane, Ronaldinho, Agassi, comunican sensaciones de felicidad compatibles con el buen juego y con la victoria. La satisfacción personal, en el contexto adecuado, va unida a los buenos resultados.
Esta cualidad no es exclusiva de los mejores, sino que aparece en todos los ámbitos, categorías y niveles. Nacho Rodriguez, Gonzalo Martínez o Reynés, no tienen el status de los mencionados arriba, pero transmiten y disfrutan tanto como ellos y queda reflejado partido tras partido en los equipos a los que pertenecen. Diferenciando los objetivos (la victoria no es imprescindible en formación) podemos encontrar ejemplos de este tipo desde alevines hasta seniors.
Los Drs. en psicología del deporte Susan Jackson y Mihaly Csikszentmihalyi en su libro "Fluir en el deporte"(Paidotribo 2002) profundizan en el tema y proponen varias dimensiones para "sentirse completamente en sintonía con lo que se está haciendo". Parece fundamental buscar un equilibrio entre desafíos y habilidades. Para divertirse un deportista debe saber cuál es su nivel y, a partir de aquí, marcarse retos asequibles que estén en consonancia con sus características. Argumentando en lo absurdo; un jugador no puede pretender ingresar en la NBA si tiene 30 años y está compitiendo en EBA. De la misma forma no parece la mejor opción fichar por un equipo grande y ver los partidos desde el banquillo. Sí, en cambio, puede ser gratificante cumplir un determinado rol que esté acorde con las capacidades del deportista.
Es básico aprender a prescindir del resultado y tener consciencia de que los medios son más importantes que el fin. Ganar forma parte de un proceso. Es en ese proceso donde hay que buscar el disfrute. En estas condiciones aumenta la sensación de control, el grado de concentración y la pasión por la actividad. Por contra disminuye la presión, el cansancio y el agarrotamiento.
A Yanik Noah (ex tenista) le comentaban que los triunfos daban la felicidad. Después de ganar Rolland Garros descubrió que era al revés: "La felicidad con la que he venido al torneo me ha llevado al éxito".
Entrenadores y padres tienen un papel determinante a la hora de transmitir sensaciones positivas a los futuros deportistas. Estos valoran los pequeños-grandes detalles (una cena de equipo, un torneo, un viaje) que van encaminados a que salten a la pista con la máxima ilusión. Los educadores deben confiar en los jugadores, no cortarles las alas y pensar que se pueden equivocar. El error forma parte del juego y ayuda a mejorar. Como decía Michael Jordan: "He llegado tan alto porque me he equivocado muchas veces". Los grandes campeones siempre recuerdan a aquel preparador, padre o amigo que les inculcó el amor por su deporte.

Proves promoció

2008-05-21T13:01:00.003+02:00

Hola a tots,

Aquest divendres, 23 de Maig, farem les proves per completar els nostres equips de promoció cara la temporada vinent

L'estructura que seguirem serà:
18:30 - 19:30 Aro petit: Minis
19:30 - 20:30 Aro gran: Preinfantil - Infantil
20:30 - 21:30 aro gran: Cadets

Si coneixeu algú que està interessat o us pregunten, sobretot que primer faci la sol·licitud a Lluïsos.

Eliminatoria pel títol Júnior "A" Masculí!!!

2008-05-20T13:07:00.000+02:00

Hola a tots!!!!!

Com ja sabreu el Júnior "A" Masculí de Lluïsos ha quedat 1er del seu grup i ara juga les eliminatories pel títol de Nivell "A".

La primera parada es aquest cap de setmana on juga els quarts de final contra el C.B Vilassar de Mar "A" en una eliminatoria a doble partit:

- Partit ANADA dissabte 24 de Maig a les 12 hores ( Pav. Munic. Paco Martin - Ctra. Argentona s/nº - Vilassar de Mar)

- Partit TORNADA diumenge 25 de Maig a les 18 hores a Lluïsos.

Hem de ser-hi tots!!!!!!!!!!! Parleu amb els vostres jugadors, families, etc!!!!

Si per pujar a Vilassar algú té problemes que ho digui que ja fletarem algun vol charter (a la meva moto hi cap un més)!!!

ÀNIMS NOIS!!!

Anem endavant!

2008-05-20T10:25:00.000+02:00

Hola a tots!

Com ja sabeu la idea de la secció de bàsquet dels Lluïsos es anar creixent "sin prisa pero sin pausa".

L'objectiu que ens marquem desde la gent que formem la comissió tècnica es millorar la vostre formació, per tal de que això repercuteixi en una millor formació dels jugadors.

Donçs aquí teniu una eina més, el BLOC dels entrenadors Lluisencs!!!

Anirem afegint articles, exercicis, informació d'interes..

SOM-HI!!!