Els que tenim la sort de portar un equip de persones, sigui en l’àmbit que sigui, (en el món de l’empresa, de l’esport o de l’aprenentatge en general), tenim la màxima responsabilitat per a aconseguir que aquestes persones facin la millor evolució possible, tant personal com de grup. Aquest és sense dubte l’objectiu que quan preguntes a qualsevol entrenador té al cap.
Doncs bé. M’agradaria fer una reflexió emmarcada en el bàsquet, per tal d’ajudar-vos com entrenadors a treure el millor profit possible, independentment de l’edat del jugadors, malgrat que penso que encara és més important en edats de promoció que de competició.
És la filosofia de DISFRUTAR JUGANT A BASKET. A simple lectura, és obvi, i fins i tot pot sonar a “cants de sirena” o a absurd, però els que em coneixeu m’ho haureu sentit a dir sempre. En tots el equips que he portat, i no només en el món del bàsquet, el meu objectiu principal no és més que aquest: DISFRUTAR, GAUDIR, PASSAR-T’HO BÉ JUGANT A BÀSQUET.
Perquè si aconseguim que els nostres jugadors s’ho passin bé, segur que aconseguirem que millorin, aprenguin i segur que tindrem més opcions de guanyar que si no s’ho passen bé, donat que en lloc de jugar “amb tensió” jugaran “amb intensitat”, que és molt diferent malgrat sembli el mateix.
És molt important però que els jugadors no confonguin PASSAR-HO BÉ amb “passar l’estona”, perquè en quest segon cas, es convertiria en un esplai més que en un equip de bàsquet, i els objectius d’ambdós són completament diferents.
I com s’aplica això? Ah!, això és el més difícil, però el més enriquidor com a entrenador i com a jugador.
Us donaré alguns exemples per tal d’aconseguir que els nostres jugadors S’HO PASSIN BÉ:
Si pregunteu a qualsevol jugador què li agrada més, defensar o atacar, crec que tots tenim clar què dirà la majoria no? No m’atreveixo a afirmar en quin percentatge, però estic segur que poc li mancarà per arribar al 100% de jugadors que disfruten més atacant que defensant. Però en canvi, no s’entén el bàsquet només atacant i no defensant oi?
Doncs bé, si aconseguim fer entendre als nostres jugadors que una bona defensa amb intensitat és la millor manera per atacar bé, perquè així tenim més possibilitats de, o bé robar pilota o que tirin forçats i agafar el rebot defensiu, crec que serà molt millor que fer-los entendre que una bona defensa només serveix per evitar que et facin bàsquet. I per què? Simplement perquè si roben la pilota o agafes el rebot defensiu, pots sortir en contraatac, un altre element bàsic per PASSAR-T’HO BÉ, el contraatac. Coneixeu algun jugador que no s’ho passi bé fent contraatacs?
Per tant, si ensenyem a defensar per a robar la pilota o per a que tirin forçats, aconseguirem que disfrutin defensant perquè creuran que l’objectiu final és atacar, que és on el jugador s’ho passa més bé. Òbviament això de robar la pilota s’ha de matissar, i fer-ho sempre en els paràmetres de tècnica individual que tots coneixem. No es tracta de robar la pilota sempre, sinó de forçar males passades per robar la pilota per exemple, però això seria entrar més en detall i no és el que pretenc ara.
Un altre exemple clar, que segur que tenim molt present, és el CÀSTIG com a norma per fer que un jugador millori. Què és més motivador, que et premiïn per fer-ho bé o que et castiguin si ho fas malament? Per tant què és millor el càstig o el PREMI?
En el dia a dia d’un entrenament per exemple, què motivarà més a un jugador, que el premiïs sent titular al proper partit si fa un bon entrenament? o fer 10 abdominals per fallar dues entrades a bàsquet?
El càstig és negatiu, genera “mal rotllo”, talla la pro- activitat de jugador i impedeix treure el millor de si mateix, perquè no s’atrevirà a experimentar nois moviments per exemple, perquè si s’equivoca potser tindrà que fer abdominals. El càstig té l’efecte boomerang, se’t tronarà sempre en contra.
Hem de pensar que un jugador MAI S’EQUIVOCA PERQUÈ VOL, sempre ho intentarà fer el millor possible, i el que hem de fer com entrenadors és facilitar-li al màxim que ho aconsegueixi.
En canvi el premi és positiu, genera “bon rotllo”, fomenta la pro-activitat i crea confiança SEMPRE. El seu efecte, en lloc de ser boomerang, sempre és multiplicador.
Si el fet de perdre un partit, significa que el proper entrenament hem de córrer el doble que lo habitual, en què pensaran els jugadors durant el partit, en lloc de disfrutar jugant-lo? Perquè no ens oblidem que el partit és un element més, però el jugador ho veu com “el moment”, on ha de posar en pràctica tot el que ha après, i si li tallem la seva creativitat per por a tenir un càstig, difícilment s’ho passarà bé i difícilment ajudarà a l’equip i a ell mateix a créixer com a jugador.
I per acabar només vull afegir el següent: he tingut la sort i l’orgull d’estar durant 13 anys en un club professional de bàsquet, i haver entrenat a bastants jugadors que han jugat o juguen al màxim nivell ACB, i de veritat, no conec cap jugador que hagi arribat sense DISFRUTAR DEL BASKET.
Gaudiu-lo i feu-lo gaudir als vostres jugadors. Sense aquesta premissa, jugar a bàsquet no té cap sentit. Jugadors, entrenadors, pares, directius hauríem de tenir-ho sempre present.
Rafa Román
Doncs bé. M’agradaria fer una reflexió emmarcada en el bàsquet, per tal d’ajudar-vos com entrenadors a treure el millor profit possible, independentment de l’edat del jugadors, malgrat que penso que encara és més important en edats de promoció que de competició.
És la filosofia de DISFRUTAR JUGANT A BASKET. A simple lectura, és obvi, i fins i tot pot sonar a “cants de sirena” o a absurd, però els que em coneixeu m’ho haureu sentit a dir sempre. En tots el equips que he portat, i no només en el món del bàsquet, el meu objectiu principal no és més que aquest: DISFRUTAR, GAUDIR, PASSAR-T’HO BÉ JUGANT A BÀSQUET.
Perquè si aconseguim que els nostres jugadors s’ho passin bé, segur que aconseguirem que millorin, aprenguin i segur que tindrem més opcions de guanyar que si no s’ho passen bé, donat que en lloc de jugar “amb tensió” jugaran “amb intensitat”, que és molt diferent malgrat sembli el mateix.
És molt important però que els jugadors no confonguin PASSAR-HO BÉ amb “passar l’estona”, perquè en quest segon cas, es convertiria en un esplai més que en un equip de bàsquet, i els objectius d’ambdós són completament diferents.
I com s’aplica això? Ah!, això és el més difícil, però el més enriquidor com a entrenador i com a jugador.
Us donaré alguns exemples per tal d’aconseguir que els nostres jugadors S’HO PASSIN BÉ:
Si pregunteu a qualsevol jugador què li agrada més, defensar o atacar, crec que tots tenim clar què dirà la majoria no? No m’atreveixo a afirmar en quin percentatge, però estic segur que poc li mancarà per arribar al 100% de jugadors que disfruten més atacant que defensant. Però en canvi, no s’entén el bàsquet només atacant i no defensant oi?
Doncs bé, si aconseguim fer entendre als nostres jugadors que una bona defensa amb intensitat és la millor manera per atacar bé, perquè així tenim més possibilitats de, o bé robar pilota o que tirin forçats i agafar el rebot defensiu, crec que serà molt millor que fer-los entendre que una bona defensa només serveix per evitar que et facin bàsquet. I per què? Simplement perquè si roben la pilota o agafes el rebot defensiu, pots sortir en contraatac, un altre element bàsic per PASSAR-T’HO BÉ, el contraatac. Coneixeu algun jugador que no s’ho passi bé fent contraatacs?
Per tant, si ensenyem a defensar per a robar la pilota o per a que tirin forçats, aconseguirem que disfrutin defensant perquè creuran que l’objectiu final és atacar, que és on el jugador s’ho passa més bé. Òbviament això de robar la pilota s’ha de matissar, i fer-ho sempre en els paràmetres de tècnica individual que tots coneixem. No es tracta de robar la pilota sempre, sinó de forçar males passades per robar la pilota per exemple, però això seria entrar més en detall i no és el que pretenc ara.
Un altre exemple clar, que segur que tenim molt present, és el CÀSTIG com a norma per fer que un jugador millori. Què és més motivador, que et premiïn per fer-ho bé o que et castiguin si ho fas malament? Per tant què és millor el càstig o el PREMI?
En el dia a dia d’un entrenament per exemple, què motivarà més a un jugador, que el premiïs sent titular al proper partit si fa un bon entrenament? o fer 10 abdominals per fallar dues entrades a bàsquet?
El càstig és negatiu, genera “mal rotllo”, talla la pro- activitat de jugador i impedeix treure el millor de si mateix, perquè no s’atrevirà a experimentar nois moviments per exemple, perquè si s’equivoca potser tindrà que fer abdominals. El càstig té l’efecte boomerang, se’t tronarà sempre en contra.
Hem de pensar que un jugador MAI S’EQUIVOCA PERQUÈ VOL, sempre ho intentarà fer el millor possible, i el que hem de fer com entrenadors és facilitar-li al màxim que ho aconsegueixi.
En canvi el premi és positiu, genera “bon rotllo”, fomenta la pro-activitat i crea confiança SEMPRE. El seu efecte, en lloc de ser boomerang, sempre és multiplicador.
Si el fet de perdre un partit, significa que el proper entrenament hem de córrer el doble que lo habitual, en què pensaran els jugadors durant el partit, en lloc de disfrutar jugant-lo? Perquè no ens oblidem que el partit és un element més, però el jugador ho veu com “el moment”, on ha de posar en pràctica tot el que ha après, i si li tallem la seva creativitat per por a tenir un càstig, difícilment s’ho passarà bé i difícilment ajudarà a l’equip i a ell mateix a créixer com a jugador.
I per acabar només vull afegir el següent: he tingut la sort i l’orgull d’estar durant 13 anys en un club professional de bàsquet, i haver entrenat a bastants jugadors que han jugat o juguen al màxim nivell ACB, i de veritat, no conec cap jugador que hagi arribat sense DISFRUTAR DEL BASKET.
Gaudiu-lo i feu-lo gaudir als vostres jugadors. Sense aquesta premissa, jugar a bàsquet no té cap sentit. Jugadors, entrenadors, pares, directius hauríem de tenir-ho sempre present.
Rafa Román
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada