I feel devotion

Avui deixaré de banda el meu cantó més tècnic i em pronunciaré des del punt de vista de l’afeccionat al bàsquet. Potser no hi trobeu raó de ser a aquest article, però recordem que el que mou el bàsquet és la seva popularitat, si s’hi troben diners per patrocinar i fomentar la pràctica d’aquest esport, és gràcies al seu seguiment per televisió i per l’assistència de públic als partits professionals. Davant d’aquesta veritat tant absoluta, us he de dir que ahir no vaig poder anar a veure el partit que el Regal Barça va jugar contra l’Alba de Berlín, degut a que tenia entrenament a Pau Casals. Això tant si fa, el Top 16 de la Eurolliga és la competició de lligueta més espectacular que hi ha al Món. Sens dubte, des de la jornada 1 cada partit compta i un mal partit et pot deixar fora de tota possibilitat d’arribar a la Final 4. I això els equips ho saben. Ahir al Palau es va veure com un equip amb tant de talent com és el Barça, va haver de recórrer a la feina ben feta i a la intensitat defensiva per vèncer un molt difícil rival. El Madrid va sotmetre al Maccabi per una diferència important que pot ser clau per les aspiracions de l’equip israelià, mentre que el Tau Cerámica de Vitòria feia una altra demostració de força derrotant a l’Armani Jeans de Milà. El Montepaschi de Siena va trencar la imbatibilitat en el Top 16 de l’actual campió en un grup marcat per la primera jornada, l’Unicaja va tornar a perdre en un grup boig, ja que el Panathinaikos lidera sense derrotes després de quedar tercer de la fase anterior. Tot i així, excepte els equips que encara no han guanyat, tots aspiren a tot, i la pròxima jornada és importantíssima i interessantíssima.

Si comparem amb altres esdeveniments, el Top 16 és dels més emocionants que es poden trobar al panorama mundial. El futbol pot ser entretingut i emocionant partit a partit, però en cap moment presenta moments entre partit i partit com és l’actual a l’Eurolliga. La Champions també organitza fases de grups de 4, però en cap moment es troben els equips de més alt nivell enquadrats en tan sols 4 grups. A més a més, l’empat és un resultat que resta emoció als resultats per un grup de lligueta. A l’NBA, la lliga regular és massa llarga, i això fa que els partits d’aquesta fase de la competició perdi interès sobretot per als amants del bon bàsquet. Els play-offs em semblen també excessivament llargs, ja que a set partits fa que les diferències entre equips augmentin al eliminar possibles factors sorpresa a partir del segon o tercer partit.

Un cop acabi el Top 16, arribarà el play-off per arribar a la Final 4 (per mi s’ho podrien estalviar). Un cop arribi la Final 4, aquest any a Berlín on jo ja tinc entrada, bitllet d’avió i allotjament concretats, els equips es transformen i tota l’emoció es concentrarà en cada un dels partits que decidirà quin és el millor equip d’Europa.

En resum, la capçalera de l’Eurolliga resumeix perfectament quina és la sensació que viu tot afeccionat al bàsquet amb el Top 16, sigui de l’equip que sigui...

... I FEEL DEVOTION