Sènior Femení

Bon dia misters i junta!!!

Ja es va apropant el final de temporada i, com cada any, hi ha equips que es comencen a jugar les opcions de pujar de categoria o jugar unes fases pel campionat de la categoria.

Donçs bé, aquest dissabte a les 20:00 el nostre Sènior Femení (tercer classificat) es juga contra el U.E. Mataró (segon classificat) bona part de les opcions de quedar entre els dos primers i aconseguir fer les fases per ascendir a COPA CATALUNYA!!!!

Parleu amb els vostres jugadors, mares, pares,...perquè vinguin a animar-les, les nostres noies es mereixen un camp ple per ajudar-les a aconseguir-ho!!!

Som-hi!! 1,2,3, Lluïsos!!!

Crisis

No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo.

La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países porque la crisis trae progresos.

La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche oscura.

Es en la crisis que nace la inventiva, los descubrimientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar 'superado'.

Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las soluciones.

La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia.

El inconveniente de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones.

Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta agonía. Sin crisis no hay méritos.

Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.

Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.

En vez de esto trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora que es la tragedia de no querer luchar por superarla.

ALBERT EINSTEIN

Conclusions finals de temporada

A tots els entrenadors Temp. 2008 -09

La temporada 2008-09 s’ha pràcticament acabat. Es moment de fer-ne el balanç tècnic tranquil i reposat, necessari per començar a preparar la temporada vinent.

En una entitat on tenim 18 equips més l’Escola, les temporades són , i és fan, molt llargues. Activitats com per exemple el Campus de Setmana Santa , afegeixen encara un “ més “ d’atenció i de feina al treball normal del curs. Es fa però, amb molt de gust i amb la confiança que any rere any aquest Campus s’espera amb renovades ganes i il·lusió per part de tots els participants. L ’assistència de més de 100 jugadors i jugadores aquest any n’és un bon exemple.

Directament al punt. Podem estar legítimament satisfets d’aquesta temporada 2008-09. Més enllà de l’èxit esportiu d’alguns dels nostres equips amb resultats que ens han permès en alguns casos pujar de categoria i en altres arribar ben lluny en els respectius campionats, jugant fases finals i inclús partits finals dels nostres nivells, el que realment compta és la satisfacció que els nostres entrenadors poden orgullosament sentir d’una feina ben feta, seria, responsable , compromesa i desenvolupada amb molta il·lusió i entusiasme.

Són molts els partits que s’han jugat molt bé, en alguns casos m’atreviria a dir brillantment jugats, però cada partit té al darrere un enorme esforç de tota una setmana d’entrenaments durs, intensos, que s’han de combinar amb escoles, universitats, feines, famílies, lesions, mals humors, inclemències meteorològiques, etc etc. I això és així durant 9 llargs mesos i això és així temporada rera temporada.

El balanç és més creïble quan més equilibrat. Ni m’agraden els eterns insatisfets, normalment uns frustrats que no han aconseguit ni aconseguiran mai res, ni tampoc els que es pensen que per guanyar un partit ja som campions del món. Tenim la sort que els nostres entrenadors es caracteritzen per tenir un raonable sentit comú i un correcte saber estar en tot moment. Fugint de les excessives eufòries, però també dels pessimismes crònics.

Hem de disfrutar amb el que fem. Es la millor manera d’aconseguir els objectius desitjats. Treballant de manera seriosa, responsable, compromesos amb l’entitat, sent valents, ambiciosos, respectuosos amb tothom, començant pels propis jugadors, escoltant tothom , però tenint clars els criteris propis. Saber reconèixer i corregir errors positivament i amb elegància ens farà més grans. En dos paraules : Educació i esport.

Aquest reconeixement de la bona feina feta aquesta temporada implica una nova i superior responsabilitat de cara l’any vinent. Quant més anem creixent en tots sentits , més alt serà també el nivell d’exigència requerit.

Insistir en aquest comentari, en la necessària autocrítica que tots plegats hem de fer per ser capaços de millorar els aspectes on encara fallem, tant esportivament com en organització i comunicació. No hem de repetir errors any rere any

Hem de tenir clar que la nostra feina , les nostres decisions, no estan sotmeses ni pendents al recull d’uns resultats immediats, que si arriben ens n’alegrem molt, sinó a una projecció més al mig i al llarg termini.

Es en aquest sentit que novament us vull felicitar pel treball d’aquesta temporada i encoratjar-vos per tornar, desprès d’unes merescudes vacances, el vinent mes de setembre amb més força, ganes i il·lusió per començar una nova temporada on tornarem a començar de zero i on tota la vostra energia, coneixements i entusiasme seran necessàris per continuar tirant el Bàsquet de Lluïsos endavant.

Afectuosament

Josep Mª Rofes

Mark Price Basketball Academy

Aviat arribarà el final de temporada i com cada any, tindrem entre dos i tres setmanes o més per treballar entre setmana. Que podem treballar? Aquesta pregunta potser queda al marge d'una resposta genèrica o general per tots els equips i categories, però us proposo que us informeu sobre la MARK PRICE BASKETBALL ACADEMY.

Mark Price va ser un jugador mític dels Clevaland Cavaliers, un dels millors bases però que no va tenir sort amb les lesions. Tot i així va participar en 4 all-stars i les seves estadístiques el defineixen com un excel·lent tirador. Durant la seva carrera va mantenir un 40% en tirs de tres i el 90% en tirs lliures. Ara, es manté lligat al món del bàsquet com entrenador assesor especializat en el llençament (actualment a Memphis) i mitjançant l'acadèmia pensada per rentabilitzar l'off-season de jugadors professionals.

Si entrem a l'enllaç proposat, podreu observar que proposa un treball de base, de millora dels temps d'execució i depuració de la tècnica, mitjançant el laboratori de llençament.

http://www.markpricebasketball.com/training.html


Espero que us serveixi d'inspiració per al mes de JUNY!

Lo tuyo es puro teatro...

Perdoneu pel retard, pero es que se'm acumula la feina. Avui collita pròpia sobre un tema poc important però que el seu domini genera grans oportunitats.

Cert dia, algú va dir que "bàsquet als Estats Units, teatre a Barcelona". Algú altre també va deixar anar lo de "esto es teatro del bueno" per definir l'actuació d'un jugador de fútbol en uns quarts de final de la Champions o algo així. Però la interpretació pot ser una arma eficaç per desequilibrar marcadors, una habilitat que ens aporti més marge d'acció. Un dia, algun crack que tenim per Lluïsos em va racomanar un dels llibres més llegits de la història i que encara ara, després de no se quants mil·lenis després d'escribir-se, segueix sent una obra bàsica en moltes ciències del comportament i d'èxit empresarial. L'autor destaca durant gran part de l'obra que dintre de la batalla has de fer pensar al teu oponent que faràs una cosa, quan realment vols fer la oposada. I tanta raò que tenia! En el bàsquet passa el mateix, si vull passar per dalt, finto el passe picat, si vull quedar-me sòl sota l'aro, dòno l'esquena a la pilota, si vull aprofitar un bloc cec per aprofitar la jugada de fons, faig com si vulgués rebre obert per llançar des de fora, si vull anticipar-me a la passada, dòno espai...

...en resum, que moltes vegades, la velocitat de cames o de mans no es suficient i apliquem una certa incertesa als nostres moviments que permetin fer-nos jugadors imprevisibles, indefensables. Per aconseguir un cert grau en aquesta habilitat, el jugador ha d'enganyar a l'oponent utilitzant tot el cos. Moltes vegades ens trobem que si demanem una finta de llançament, els jugadors es limiten a aixecar mínimament la pilota uns 5 centímetres sense ni tan sols mirar l'aro. Una finta de tiro necessita la posició flexionada, la col·locació correcte dels braços i la mirada centrada a la cistella.

Així doncs, potser caldria pujar a la pista algún dia alguna persona de la secció de teatre perquè ens donés un parell de consells...

David
"dedicat al Rafa que aguanta els meus deliris basquetbolístics"