Us adjunto un video que hi ha penjat a la pàgina www.jgbasket.com i que tracta sobre "el tir".
L'he posat a l'apartat de tècnica individual, el qual inagurem. Aquest ha de ser un apartat molt important.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Subscriu-te a basquetlluïsos
Entrades
Comentaris
Bones,
ResponEliminaestic molt liat i no tinc temps d'aprofundir gens en aquesta eina magnífica que és el blog. Rafa estic segur que ajudarà molt a tots!
Per començar, sobre el tir, els que us he entrenat, ja sabeu que la meva obsessió en el tir no és tant en el gest de les mans, que també, sinó en el bot previ i especialment en la parada. Per tirar sempre bé - una altra cosa és ficar-la - sempre hem d'aconseguir equilibri, ritme i avantatge sobre el defensa. Per això, és necessari que, sigui a la dreta o a l'esquerra, el bot previ sigui prou dur que ens permeti aixecar-nos inmediatament, sense haver de recollir o esperar la pilota. Aquí hem de treballar especialment el bot de la mà canviada -"hem d'anar a buscar la pilota amb la mà de tir".
Pel que fa a la parada, ha de ser ràpida, energèrgica i una seqüència més del que el jugador feia (el jugador no va saltant si no que còrrer!). Per això la parada després de bot sempre ha de ser a dos temps: equilibra, dirigeix a cistella i va a ritme amb el bot. Al contrari, la parada de salt és lenta, previsible i no et permet tenir un bon bot.
I una última cosa, sempre tindrem millors porcentatges quan el tir és el que toca i no un caprici: quan toca penentrar toca penetrar i no tirar, quan toca tirar, toca tirar, etc.
Tothom ha de millorar el tir, tant els que fiquen molt (quan vaig agafar el Raimon, tirava des de la dreta) fins els que fiquen menys! Sempre es pot ficar més, però cuidado, sempre es pot ficar també menys!
Bon dia Carles,
ResponEliminaHaviam si aconseguim que la gent debateixi una mica.
Es molt interessant el que dius de la parada...que ha de ser en dos temps. Jo crec que que depen una mica de com estiguis encarat i en quina posició del teu cos vagis a rebre. Fins i tot faria una classificació dintre de les parades en dos temps.
Haviam si tenim la oportunitat de comentar-ho (i si pot ser amb més gent) perque ens permetra donar més eines als nostres jugadors.
Gràcies
La parada és important. No hi ha dubte, pero la parada de salt ens pot donar ventatge per tal de guanyar velocitat. Un defensor tè més dècimes de segons per realitzar una acció si abans de preparar el llençament l'atacant clava un peu a terra. Segurament direu que és molt poc temps, pero a mi (que era un defensor lent de cames) em valia per per exemple treure la falta sense deixar opciò de llençament. En canvi en una acciò en un temps, si és treballa prou bé la suspensió, pot impedir la reacció del defensor.
ResponEliminaÉs cert, peró, que l'estabilitat en una parada de dos temps és major, sobretot si em de girar per encarar cistella.
Per cert, aquí l'he comentat, pero si important és la parada, la continuació, o sigui l'elevació també ho hauria de ser. No pot ser que els jugadors llencin aixeccant-se dos dits de terra!! Han de saltar!! I després, la sang freda del jugador és important. Un jugador amb sang freda, o sigui que en situacions de màxima intensistat es capaç d'extreure's de qualsevol pensament que no sigui visualitzar el camp, els companys i els rivals, es capaç de llençar sempre igual, amb suavitat pero ràpidament. També coneix les seves possibilitats... com Petrovic, Bodiroga, Kerr, etc...
Llavors, per mi LLENÇAR és:
Parada, Elevació, Sang freda...
La resta crec que la coneixem a la perfecció (90º, colze recte, dits alineats amb la cistella,...)