Cert dia, algú va dir que "bàsquet als Estats Units, teatre a Barcelona". Algú altre també va deixar anar lo de "esto es teatro del bueno" per definir l'actuació d'un jugador de fútbol en uns quarts de final de la Champions o algo així. Però la interpretació pot ser una arma eficaç per desequilibrar marcadors, una habilitat que ens aporti més marge d'acció. Un dia, algun crack que tenim per Lluïsos em va racomanar un dels llibres més llegits de la història i que encara ara, després de no se quants mil·lenis després d'escribir-se, segueix sent una obra bàsica en moltes ciències del comportament i d'èxit empresarial. L'autor destaca durant gran part de l'obra que dintre de la batalla has de fer pensar al teu oponent que faràs una cosa, quan realment vols fer la oposada. I tanta raò que tenia! En el bàsquet passa el mateix, si vull passar per dalt, finto el passe picat, si vull quedar-me sòl sota l'aro, dòno l'esquena a la pilota, si vull aprofitar un bloc cec per aprofitar la jugada de fons, faig com si vulgués rebre obert per llançar des de fora, si vull anticipar-me a la passada, dòno espai...
...en resum, que moltes vegades, la velocitat de cames o de mans no es suficient i apliquem una certa incertesa als nostres moviments que permetin fer-nos jugadors imprevisibles, indefensables. Per aconseguir un cert grau en aquesta habilitat, el jugador ha d'enganyar a l'oponent utilitzant tot el cos. Moltes vegades ens trobem que si demanem una finta de llançament, els jugadors es limiten a aixecar mínimament la pilota uns 5 centímetres sense ni tan sols mirar l'aro. Una finta de tiro necessita la posició flexionada, la col·locació correcte dels braços i la mirada centrada a la cistella.
Així doncs, potser caldria pujar a la pista algún dia alguna persona de la secció de teatre perquè ens donés un parell de consells...
David
"dedicat al Rafa que aguanta els meus deliris basquetbolístics"
"dedicat al Rafa que aguanta els meus deliris basquetbolístics"
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada