Educació esportiva – Rafa Nache



Fa aproximadament un any, coincidint amb la preparació de la selecció per l’Eurobasket de Madrid 2007, la Federació Espanyola de Bàsquet va engegar una campanya on el que pretenien era recollir els valors que s’havia venut que havia transmès la selecció que un any abans havia aconseguit guanyar el Mundial per terres asiàtiques. La campanya, que va ser un èxit, era una mena de dossier on cada jugador d’aquella selecció era l’abanderat d’un valor, per exemple Pau Gasol parlava de compromis, el Rudy Fernandez de valentia, el Jose Manuel Calderón de generositat o el Juan Carlos Navarro d’amistat.

Suposo que l’objectiu primari de la Federació Espanyola amb aquesta campanya era guanyar calers, es a dir, vendre el “producte” selecció per poder aumentar els ingressos ja fos per la venta d’entrades de la cita europea, la venta de samarretes d’aquests “nanos” que tota mare voldria tenir com a gendre o pels patrocinadors que es barallarien per ser complices d’aquesta iniciativa.
Si ens endinsem una mica més en la campanya, i deixem de banda l’aspecte econòmic, podrem veure l’utilitat que pot tenir aquella campanya en gent com nosaltres, uns entrenadors de Lluïsos que el nostre objectiu es, o hauria de ser, educar esportivament i humanament a uns/es nois/es que son el futur del nostre club i per extensió de la nostre societat. Els valors que transmeten aquells esportistes d’èlit son els valors que nosaltres, junt amb algun altre que segur que s’han deixat, hem d’intentar transmetre als nostres jugadors. Anem a veure’n algún??? Som-hi:

1.- COMPROMIS (Pau Gasol): hem d’intentar que els nostres jugadors tinguin un compromís amb l’equip i amb el club. Que es compromis amb l’equip? es per exemple no faltar a cap entrenament (els examens no son excusa) o arribar puntuals a l’entrenament. I compromis amb el club? Seria doblar amb l’equip superior quan es demana o no faltar a les activitats del club com per exemple les 12 hores.

2.- AMISTAT (Juan Carlos Navarro): un company d’equip es un amic, i no només això, es un amic que té el mateix objectiu que tú, PASSAR-S’HO BÉ JUGANT A BÀSQUET!. I ho fem quan ens enfadem o ens fem la punyeta?.

3.- ESFORÇ (Felipe Reyes): hem de fer entendre als nostres jugadors que sempre s’han d’esforçar al màxim. Perque si s’esforcen al màxim aconseguiran les coses que es proposin. I aquest discurs els ajudarà no només en la seva vida esportiva sino també en la profesional i personal.

4.- RESPONSABILITAT (Carlos Jiménez): tots tenim una responsabilitat amb l’equip i amb el club. Va molt lligat amb el que hem parlat abans del compromis i l’esforç per aconseguir uns objectius comuns.
...............................

I d’aquí fins arribar a 12 trobareu GENEROSITAT, OPTIMISME.....i jo afegiria DISFRUTAR (el Rafa Román en parlava en un article anterior) però per no allargar-me molt més us adjunto la pàgina on està (http://www.feb.es/files/pdf/prensa/digitales/VALORES.pdf). Però deixeu-me posar el valor que posa el PEPU HERNANDEZ i no es el altre RESPECTE: els hem de fer entendre que el respecte es una de les coses més importants d’aquest mòn (ja en vaig parlar amb un altre article). Respecte pels arbitres que ens venen a pitar cada setmana, respecte per la feina que fa el vostre col·lega entrenador, respecte pels jugadors, respecte per la feina que fa la gent de la junta que fa la feina cada dia, etc.

Ara, i ara si per acabar us faig unes preguntes: transmeteu vosaltres aquests valors??? Com ho feu??? Arribeu alhora als vostres entrenaments??(COMPROMIS) Us prepareu els entrernaments per fer millorar els vostres jugadors?? (ESFORÇ), fem que els nostres jugadors disfrutin jugant a bàsquet?? (DISFRUTAR: escrit Rafa Román) ....

Entrenadors / Entrenadores tenim una responsabilitat molt important amb els nostres jugadors. No som només la gent que passem una estona a Lluïsos sino que som educadors esportius ( i m’atreviria a dir en alguns casos educadors socials) d’aquests nois i noies.

3 comentaris:

  1. De vegades tendim a prioritzar el bàsquet poer davant de coses molt més importants (perquè n'hi ha). Mike Krzyzewski (COACH K) entrenador de la universitat de DUKE, campiò de la Final Four universitaria dels Estats Units al 91 i al 92, i el que em sembla més important, considerat el millor entrenador pels jugadors a qui ha entrenat, explica que el seu objectiu no és la victòria, és la formacio de les persones, nomès aixi es considera capacitat per treure el millor dels seus jugadors (que al final és el que et fa guanyar) i per això exigeix als seus jugadors que tinguin èxit als seus estudis. A diferència d'altres univeristats, a Duke els jugadors viuen al campus amb els altres jugadors i no estan exempts de res. Dintre de la seva planificacio de la temporada entra en consideracio els periodes d'exàmens i altres afers acadèmics.

    En el nostre cas, considero que aquest factor ESTUDIS, tè un valor molt més elevat per què pocs aconseguiran dedicar-se a jugar a bàsquet de forma professional. Els jugadors i les jugadores del SENIOR que tinguem a casa nostra seran jugadors que hauràn de comptabilitzar el basquet, la feina i la vida familiar durant la seva fase de jugadors. Si un jugador no aprèn a fer-ho, indubtablament no arribarà a SENIOR.

    Aixi doncs un jugador INFANTIL ha d'apendre a estudiar a les 17h per anar a entrenar a les 19h, perquè sinò de gran ens dirà allò de "dijous no vindrè perqué divendres tinc un exàmen" o potser arribaran a JUNIOR i els pares vindran desprès del partit per dir-nos que el seu fill a suspès mates i no tornarà a entrenar el dimecres amb el SOTS-21. Al final aquests casos son els més propensos a deixar el bàsquet més aviat.

    I que podem fer nosaltres per cambiar això? EDUCAR (que és a lo que anavem)... Sincerament, és quelcom que hi he pensat molt. Potser, allò que he vist que funciona és parlar amb els/les jugadors/es sobre els estudis, la feina... Però sobretot tambè de la nostra experiència als estudis i a la feina. Molts cops, els estudiants de primer curs universitari busquen estudiants de cursos més avançats per apendre de la seva experiència. Crec que tots hem estudiat i jugat a bàsquet alhora, per tant no només som un referent a dintre la pista de bàsquet, sino que tambè ho som fora.

    En conclusiò, COMPROMIS per un club o un equip és tenir COMPROMIS AMB ALLO QUE FEM, ALLO A QUE ENS DEDIQUEM...

    ResponElimina
  2. David, com vas posar tu a un article "amen".
    Agreixo moltissim aquest comentari i la teva participació.

    ResponElimina
  3. No hi ha de que, tinc molt temps per perdre aqui a MILANO

    ResponElimina

Quant queda per les XV 12 HORES de Lluïsos?